La contractació d’una assegurança de vida acostuma a ser un moment important per diverses qüestions.
Font: IATI

En primer lloc, hem d’afrontar la crua realitat que la nostra vida té un final i que en desconeixem la data de caducitat. En altres societats, aquest es considera un tema assumit, però per algun motiu, a Espanya, la mort encara és un assumpte tabú.

En segon lloc, hem de tenir clar que la vida continuarà sense la nostra presència; el món no s’aturarà i les persones del nostre entorn tampoc.

Es tracta del premi a la millor companyia en valoració global per qualitat de servei atorgat per ADECOSE (Associació Espanyola de Corredories d’Assegurances). A més, SURNE també és considerada la millor companyia en els rams d’accidents, vida risc i vida estalvi-pensions, tant individual com col·lectiu.

Els mercats financers el 2023 han estat completament marcats per l’evolució de la inflació, el rumb que prendrien els bancs centrals per combatre-la i l’impacte que aquestes decisions tindrien en el creixement econòmic, amb la temuda recessió com a teló de fons. Si ens fixem en les dades, l’eurozona i els EUA acabaven l’any amb inflacions del 2,9 % i el 3,4 %, respectivament, respecte als màxims vistos el 2022 del 10,6 % i el 9,1 %, respectivament.

Els riscos personals i especialment el risc de mort canvien en el temps per diferents motius, en molts casos per la mateixa evolució de la societat. Si ens basem en les estadístiques de l’INE, apreciem com el progrés de la societat espanyola al segle XXI ha incidit en les causes de mortalitat, de vegades de manera positiva i d’altres de manera negativa.

La Confederació de Salut Mental a Espanya afirma que 1 de cada 4 persones pateix o patirà al llarg de la vida un trastorn mental, i actualment prop de la meitat no rep cap tractament o en rep un que no és l’adequat. La incapacitat del sistema públic de sanitat d’atendre de manera adequada totes les afeccions relatives a la salut mental és, en bona part, a causa de la falta de professionals especialistes, ja que a Espanya hi ha 6 psicòlegs per cada 100.000 habitants, mentre que la mitjana europea és de 18 psicòlegs per cada 100.000 habitants.

És una pràctica habitual que, en aquestes dates, moltes persones es recordin dels plans de pensions, per qüestions de desgravacions fiscals a curt termini, i algunes altres en pensar més en el futur incert dels sistemes de jubilació com a conseqüència de l’envelliment de la nostra societat.
 
Els mitjans de comunicació ens recorden de tant en tant que un futur incert ha de dur associada una planificació raonada d’alternatives complementàries que d’una manera o d’una altra garanteixin un futur més tranquil i esperançador.
 

Emmarcat en la segona part de la reforma de les pensions, el Reial decret llei 2/2023, de 16 de març, de mesures urgents per a l’ampliació de drets dels pensionistes, la reducció de la bretxa de gènere i l’establiment d’un nou marc de sostenibilitat del sistema públic de pensions, incorpora una modificació als articles 247 i 248 que implica que la forma de cotització a la Seguretat Social és igual per als treballadors a temps parcial que per als que tenen contractes de jornada completa.

Un dels objectius principals de la reforma de les pensions de 2021 i 2022 era l’equiparació dels ingressos mitjans entre els diferents règims, atès que tradicionalment les prestacions de jubilació dels treballadors pel seu compte enquadrats en el RETA han estat substancialment inferiors a les dels treballadors per compte d’altri que es regeixen pel règim general.

L’escenari macroeconòmic travessa un període de llums i ombres com a conseqüència de l’enduriment significatiu de les condicions monetàries dels últims temps. D’una banda, les xifres de consum i d’ocupació continuen mostrant una gran fortalesa, i la taxa d’atur se situa en el 6,4 % i el 3,8 % a l’eurozona i els EUA, respectivament, prop de mínims històrics.