La Confederació de Salut Mental a Espanya afirma que 1 de cada 4 persones pateix o patirà al llarg de la vida un trastorn mental, i actualment prop de la meitat no rep cap tractament o en rep un que no és l’adequat. La incapacitat del sistema públic de sanitat d’atendre de manera adequada totes les afeccions relatives a la salut mental és, en bona part, a causa de la falta de professionals especialistes, ja que a Espanya hi ha 6 psicòlegs per cada 100.000 habitants, mentre que la mitjana europea és de 18 psicòlegs per cada 100.000 habitants.

És una pràctica habitual que, en aquestes dates, moltes persones es recordin dels plans de pensions, per qüestions de desgravacions fiscals a curt termini, i algunes altres en pensar més en el futur incert dels sistemes de jubilació com a conseqüència de l’envelliment de la nostra societat.
 
Els mitjans de comunicació ens recorden de tant en tant que un futur incert ha de dur associada una planificació raonada d’alternatives complementàries que d’una manera o d’una altra garanteixin un futur més tranquil i esperançador.
 

Emmarcat en la segona part de la reforma de les pensions, el Reial decret llei 2/2023, de 16 de març, de mesures urgents per a l’ampliació de drets dels pensionistes, la reducció de la bretxa de gènere i l’establiment d’un nou marc de sostenibilitat del sistema públic de pensions, incorpora una modificació als articles 247 i 248 que implica que la forma de cotització a la Seguretat Social és igual per als treballadors a temps parcial que per als que tenen contractes de jornada completa.

Un dels objectius principals de la reforma de les pensions de 2021 i 2022 era l’equiparació dels ingressos mitjans entre els diferents règims, atès que tradicionalment les prestacions de jubilació dels treballadors pel seu compte enquadrats en el RETA han estat substancialment inferiors a les dels treballadors per compte d’altri que es regeixen pel règim general.

L’escenari macroeconòmic travessa un període de llums i ombres com a conseqüència de l’enduriment significatiu de les condicions monetàries dels últims temps. D’una banda, les xifres de consum i d’ocupació continuen mostrant una gran fortalesa, i la taxa d’atur se situa en el 6,4 % i el 3,8 % a l’eurozona i els EUA, respectivament, prop de mínims històrics.

Com en anys anteriors, pots gaudir amb Surne del bàsquet en directe.

Comença la lliga de bàsquet i Surne acompanya, amb renovada il·lusió, el Bilbao Basket en aquesta temporada a la Lliga ACB.

Una de les mesures que ha cridat més l’atenció dels analistes i els contribuents és l’establiment de la denominada cotització addicional de solidaritat. Es tracta d’un mecanisme que implica la imposició d’un esforç contributiu als treballadors per compte d’altri amb les rendes més altes i a les empreses que els contracten, sense cap mena de contrapartida.

Una de les mesures principals de la reforma del sistema públic de pensions del 2023 és la que es coneix com a “igualació de les pensions”. Abans de tot, cal aclarir que aquesta és una denominació errònia, atès que realment ni les pensions ni les bases de cotització per calcular-les deixen de tenir un màxim, senzillament tindran un procés d’increment definit en aquesta nova regulació i addicional al ja existent d’aquests imports en estar referenciats a l’IPC (índex de preus de consum).

En les diferents reformes que s’han abordat els últims temps sobre el sistema públic de pensions, una de les claus principals del canvi ha estat el temps aplicat per calcular la base reguladora de la pensió de jubilació.