Els riscos personals i especialment el risc de mort canvien en el temps per diferents motius, en molts casos per la mateixa evolució de la societat. Si ens basem en les estadístiques de l’INE, apreciem com el progrés de la societat espanyola al segle XXI ha incidit en les causes de mortalitat, de vegades de manera positiva i d’altres de manera negativa.
Deixant de banda la covid-19 com a causa excepcional que va fer passar les morts per malalties infeccioses i parasitàries d’una mitjana per sota de 7.000 defuncions anuals entre l’any 2000 i el 2019 a gairebé 81.000 el 2020 i 46.000 el 2021, podem trobar variacions significatives en les causes de mortalitat, que es poden explicar per diferents factors:
- La recerca en medicina i la prevenció, com a primers factors que incrementen l’esperança de vida i redueixen la mortalitat, com, per exemple, en el cas del VIH, que passa de la màxima incidència amb 5.551 defuncions el 1995 a 304 el 2021, i es passa a considerar la sida una malaltia crònica en lloc de letal.
- Un altre tipus de factors com les campanyes de prevenció, les accions formatives, les polítiques coercitives (els radars, les multes o el carnet per punts), les millores viàries i les millores tecnològiques als vehicles han reduït a una quarta part les morts anuals per accidents de trànsit aquest segle, que han passat de 6.098 defuncions el 2020 a 1.599 el 2021. En aquest cas, es manté gairebé de manera invariable la proporció del 80 % d’homes enfront del 20 % de dones, tot i que sí que es perceben canvis en les franges d’edat, on trobem que l’any 2000 les defuncions es produïen principalment en la franja de 20 a 24 anys d’edat, mentre que el 2021 les franges amb més mortalitat són les situades entre els 45 i els 59 anys.
- Un altre factor més que cal valorar, ja que està adquirint més pes en l’opinió pública i s’està convertint en una de les preocupacions socials més rellevants, és la salut mental. La sanitat pública espanyola té una falta de recursos respecte a la mitjana europea (6 psicòlegs clínics per cada 100.000 habitants, enfront dels 18 per cada 100.000 que té com a mitjana la Unió Europea). Aquesta problemàtica es reflecteix en l’augment de la mortalitat per suïcidi, on per primera vegada a Espanya se supera la xifra de 4.000 defuncions el 2021. També es pot observar com les franges d’edat afectades en la mortalitat per suïcidi varien amb el temps. Així, les més afectades l’any 2000 eren els grups de 25 a 39 anys i de 65 a 79 anys, mentre que el 2021 les franges amb més incidència són dels 40 als 65 anys.
- També apareixen factors nous que cal estudiar, com ara els efectes del canvi climàtic i, específicament, les altes temperatures, on Espanya assoleix l’estiu del 2022 (del 30/05 al 4/09) un total d’11.324 morts atribuïbles a la calor, xifra que el situa com el segon país d’Europa després d’Itàlia en total de defuncions i el tercer en mortalitat, amb 327 morts per milió d’habitants. L’estudi de l’Institut de Salut Global de Barcelona relaciona les defuncions amb la variació de la temperatura mitjana, que a Espanya ha comportat un increment de +2,11 graus centígrads en el període 1991-2020. Lògicament, l’edat és un agreujant davant aquest risc. Així, les persones majors de 80 anys són les més afectades, amb 3.273 morts per milió d’habitants. Com a reacció a aquests efectes, el juliol del 2023 s’aprova a Espanya la creació de l’Observatori de Salut i Canvi Climàtic (OSCC), “un nou organisme que neix de la necessitat d’abordar transversalment l’impacte que el canvi climàtic té sobre la salut”, segons la nota de premsa del Ministeri de Sanitat.
