La Confederació de Salut Mental a Espanya afirma que 1 de cada 4 persones pateix o patirà al llarg de la vida un trastorn mental, i actualment prop de la meitat no rep cap tractament o en rep un que no és l’adequat. La incapacitat del sistema públic de sanitat d’atendre de manera adequada totes les afeccions relatives a la salut mental és, en bona part, a causa de la falta de professionals especialistes, ja que a Espanya hi ha 6 psicòlegs per cada 100.000 habitants, mentre que la mitjana europea és de 18 psicòlegs per cada 100.000 habitants.
Tot i que una de les causes principals dels trastorns mentals i del comportament (d’ara endavant, els TMC) és l’activitat laboral, evidentment no tots els TMC en provenen. Deixant de banda les qüestions personals i familiars, en la relació laboral hi ha factors que poden provocar un entorn negatiu que incrementa la probabilitat de la baixa laboral per estrès, ansietat o depressió, com a conseqüències més habituals. Diferents estudis assenyalen temes com el fet que la feina no compleix de manera suficient les expectatives bàsiques de la persona, els salaris insuficients, la precarietat, l’alta rotació, les jornades excessives o la poca conciliació amb la vida familiar com els factors laborals principals que incrementen el risc de patir TMC.
D’altra banda, veiem que segons l’Informe d’absentisme laboral de Randstad Research del primer trimestre de 2023, la pèrdua d’hores de treball pactades a Espanya per aquest motiu assoleix el 6,3 %, xifra que es tradueix en el fet que 992.000 persones es trobaven de baixa mèdica de mitjana durant aquest trimestre. Del total de l’absentisme laboral, el 74 % correspon a baixes per incapacitat temporal.
Nombre de persones que no van acudir a la feina un dia de mitjana.
Font: Randstad Research
Si, a més, tenim en compte que segons un informe de l’Associació de Mútues d’Accidents de Treball (AMAT) en el període entre 2015 i 2021 el 6,5 % de les baixes iniciades i el 15 % dels dies de baixa per contingència comuna (exclosa la covid-19) han correspost a TMC, és la segona causa de les baixes mèdiques després de les afeccions musculoesquelètiques i la de més durada de mitjana. Així mateix, la incidència mitjana d’aquesta contingència s’ha incrementat en el període estudiat un 17 %, i ha afectat l’1,96 % dels treballadors, i és més acusada l’afectació en els grups d’edat inferior a 35 anys, amb un 2,16 %, i més freqüent en dones que en homes.
La durada mitjana de les baixes acabades per TMC s’ha anat incrementant durant els últims anys i és creixent en relació amb l’edat dels treballadors, amb una mitjana de 98 dies, 67 dies en menors de 35 anys, 101 dies de 35 a 49 anys i 135 dies en majors de 49 anys, i és, en qualsevol dels casos, superior a la durada mitjana de les baixes per contingències comunes, que s’aproxima als 35 dies.
En un estudi de l’Observatori Zeres s’avalua la projecció de la freqüència, la durada i l’evolució que els TMC han tingut durant els últims anys i s’estima que el cost de les baixes per aquests trastorns podria superar els 30.000 milions d’euros el 2023, la qual cosa pot representar més de dos punts del PIB si es manté la tendència actual, de manera que es converteix en un problema que transcendeix l’àmbit sanitari i impacta fortament els entorns empresarials, polítics i econòmics de la societat actual.
