Un dels objectius principals de la reforma de les pensions de 2021 i 2022 era l’equiparació dels ingressos mitjans entre els diferents règims, atès que tradicionalment les prestacions de jubilació dels treballadors pel seu compte enquadrats en el RETA han estat substancialment inferiors a les dels treballadors per compte d’altri que es regeixen pel règim general. En concret, podem comprovar com les pensions mitjanes de jubilació dels autònoms se situen al voltant del 60 % de les prestacions mitjanes percebudes en el règim general, i això passa tant en el conjunt total de pensions com en les noves prestacions de cada exercici.
Aquest és el resultat de la permissivitat del sistema amb els treballadors pel seu compte per decidir la base de cotització, la gran majoria dels quals han optat pel mínim possible per incrementar la renda disponible i molt pocs han dedicat aquest estalvi a la previsió de jubilació.
Hi ha diversos motius pels quals aquesta diferència de prestacions és difícilment reversible en el curt o mitjà termini, malgrat les reformes empreses.
- Les prestacions del RETA s’haurien d’incrementar més del 50 % per equilibrar la balança, i això representa un cost molt elevat.
- Cal tenir en compte que les prestacions de jubilació es defineixen a partir de les cotitzacions de 25 anys, per la qual cosa, encara que un treballador pel seu compte opti per una base de cotització igual als rendiments nets mensuals, trigaria 25 anys a assolir una base corresponent als ingressos reals, o vist des d’una altra perspectiva, cada any resol un 4 % del seu desequilibri.
- El sistema encara permet un marge molt gran d’infracotització, especialment per als autònoms amb uns ingressos més elevats.
Amb aquest escenari, el sector assegurador té la responsabilitat d’ajudar a compensar en tot o en part la prestació de jubilació futura dels treballadors pel seu compte actuals, amb dos focus principals d’interès:
- Els autònoms de més edat, atès que no tenen prou temps per incrementar la base mitjana de cotització fins al nivell dels ingressos reals.
- Els autònoms amb més ingressos, atès que el seu diferencial entre els rendiments nets i la base de cotització mínima és més elevat, la qual cosa els permet aportar en el sector privat un percentatge més gran per a la jubilació.