Els mercats financers el 2023 han estat completament marcats per l’evolució de la inflació, el rumb que prendrien els bancs centrals per combatre-la i l’impacte que aquestes decisions tindrien en el creixement econòmic, amb la temuda recessió com a teló de fons. Si ens fixem en les dades, l’eurozona i els EUA acabaven l’any amb inflacions del 2,9 % i el 3,4 %, respectivament, respecte als màxims vistos el 2022 del 10,6 % i el 9,1 %, respectivament. Per tant, es pot afirmar que els bancs centrals estan aconseguint doblegar la inflació, i ara el dubte és si s’aconseguirà un aterratge suau de l’economia (softlanding) o patirem una recessió severa (hardlanding).
Quant al creixement econòmic, hem assistit a una gran divergència entre els dos blocs econòmics principals. En el cas dels EUA, l’economia ha mostrat una gran fortalesa, i s’espera que acabi l’any amb creixements del 2,4 %, molt recolzada per la bona evolució del consum, que s’ha vist beneficiat per una desocupació en mínims i el drenatge de l’estalvi acumulat durant la pandèmia. A l’eurozona la situació és de més debilitat, i després de recular l’economia un -0,1 % durant el tercer trimestre, d’acord amb el que avancen els PMI, s’espera que perdi un 0,1 % o un 0,2 % l’últim trimestre de l’any, molt penalitzada per Alemanya, la potència principal. Tanmateix, sembla que no es tracta d’una recessió greu, com es desprèn del fet que la desocupació continuï en mínims històrics (6,5 %), i per a l’any 2024 el mercat espera que l’economia americana creixi un 1,5 %, i un 0,5 % la de l’eurozona.
Com a conseqüència d’una inflació cada vegada més continguda, el mercat era massa optimista quant a futures baixes de tipus d’interès i descomptava fins a set baixes per al 2024, un escenari més propi d’un entorn de crisi econòmica profunda que de desacceleració econòmica. És per això que les rendibilitats dels bons van arribar a col·lapsar més de 100 punts bàsics en tot just dos mesos, cosa que el mercat no descomptava. Així, doncs, el bo americà a 10 anys tancava l’any entorn del 3,9 %, després dels pics del 5 % marcats el mes d’octubre. Aquesta caiguda de les rendibilitats ha comportat una empenta per a les valoracions dels bons. A més, els diferencials de crèdit s’han estretit de manera significativa l’últim trimestre. El resultat és que les carteres més exposades a durada i risc de crèdit s’han vist més beneficiades que les de bons més conservadors.
Aquesta complaença del mercat també ha beneficiat la renda variable, la qual ha experimentat un ral·li important l’última part de l’any, i els índexs han acabat amb unes rendibilitats de doble dígit. Així, doncs, l’IBEX 35 s’apuntava uns guanys del +22,7 % durant l’any, l’Eurostoxx 50 un +19,1 % i l’S&P 500 un 20,2 %. Tanmateix, aquests avanços no han estat homogenis, i això es reflecteix en el fet que més del 70 % de les empreses que componen l’índex americà S&P 500 ho han fet pitjor que l’índex. Això s’explica per l’evolució excepcional de les grans tecnològiques americanes conegudes com “els set magnífics” (Apple, Tesla, Amazon, Microsoft, Nvidia, Alphabet i Meta). El cas de l’IBEX 35 és semblant, ja que les quatre companyies principals de l’índex, que en representen aproximadament el 50 %, han pujat de mitjana un 38 %. Aquesta concentració d’altes rendibilitats en pocs valors ha fet que la gran majoria dels fons de renda variable s’hagin quedat enrere el 2023, especialment els més diversificats i amb menys exposició al sector tecnològic.
A escala geopolítica, l’octubre es va produir un atac de Hamàs a Israel, i es va iniciar una guerra al territori. El conflicte s’ha estès a altres zones del Pròxim Orient, amb els actuals atacs al mar Roig des del Iemen, amb el suport de l’Iran. Caldrà monitorar l’evolució del conflicte, però fins avui no hi ha gaire visibilitat de l’impacte que pugui tenir, i mentre l’Iran no s’enfronti directament amb Israel o alguns dels aliats dels EUA, no sembla que el conflicte hagi d’escalar.
En l’àmbit polític, el novembre de 2024 se celebraran les presidencials nord-americanes, i un dels riscos més grans associats als comicis és un possible retorn de Donald Trump a la Casa Blanca. En aquest cas hipotètic, el dèficit públic, una possible sortida de l’OTAN, el mercat energètic o les mesures aranzelàries seran presents en l’economia i els mercats financers
En aquest context d’incertesa i desacceleració econòmica, els nostres plans de previsió principals acabaven l’any amb unes rendibilitats positives del +14,8 % per al pla de renda variable, del +3,2 % per al pla de renda fixa i del 6,8 % per al pla mixt, lleugerament per sota dels índexs a causa del posicionament més conservador i de més qualitat de les inversions, com així es demostra especialment en anys negatius com el 2022.
