L’escenari macroeconòmic travessa un període de llums i ombres com a conseqüència de l’enduriment significatiu de les condicions monetàries dels últims temps. D’una banda, les xifres de consum i d’ocupació continuen mostrant una gran fortalesa, i la taxa d’atur se situa en el 6,4 % i el 3,8 % a l’eurozona i els EUA, respectivament, prop de mínims històrics. Així doncs, economies com l’americana o l’espanyola, més dependents del consum privat, han aconseguit créixer durant l’any en termes interanuals un 2,1 % i un 1,8 %, respectivament, molt lluny de nivells de recessió econòmica. Ara bé, d’altra banda, els indicadors de confiança dels empresaris es veuen debilitats de manera continuada. Així doncs, el PMI compost de l’eurozona es troba en zona de contracció econòmica, en nivells mínims de gairebé els tres últims anys. A més, el comerç internacional també mostra debilitat, i l’última dada situa l’evolució en un -3,2 % interanual. Tot apunta cap a un període de menor creixement econòmic per als trimestres vinents.
La fortalesa que ha mostrat l’economia americana durant el 2023 amb la dada de creixement presentada a l’estiu ha fet que la rendibilitat del bo americà a 10 anys s’incrementi significativament fins al 4,8 %, nivells no vistos des del 2007. Això coincideix en un moment en què la inflació subjacent es comença a moderar, moviment que es produeix principalment a causa d’un increment dels tipus reals a llarg termini. Per l’efecte arrossegament, més que per una bona evolució econòmica, el bo alemany a 10 anys ha tocat nivells del 2,9 %, màxims de 16 anys, i l’espanyol del 3,9 %, màxims de 10 anys. Cal recordar que aquests repunts de la rendibilitat dels bons provoca un descens paral·lel de la valoració dels bons mantinguts en cartera, per la qual cosa la rendibilitat dels fons de renda fixa està sent novament molt complicada aquest exercici.
Pel que fa a la inflació, els EUA han presentat la dada d’inflació subjacent, que continua la tendència de millora i puja un 0,1 % mes contra mes, de manera que es deixen enrere les altes puges de preus. En el cas de l’eurozona, que millora a un ritme inferior, la inflació interanual del mes de setembre ha estat del 4,3 %, mínim de dos anys, i la subjacent del 4,5 %, enfront del 5,3 % anterior. Tenint en compte això, unit al fet que els tipus reals als EUA són els més elevats des del 2008, seria raonable esperar que no es requereixin més puges de tipus d’interès, o almenys que aquestes puges estiguin molt a prop del final. Cal esperar que els bancs centrals se centrin a reduir els seus balanços, que es van incrementar molt durant la crisi sanitària de la covid-19.
Les dades d’inflació continuen millorant malgrat el repunt important que han experimentat els preus del gas (+40 % aprox. des del juliol) i el petroli (+12 % aprox. en tres mesos), conseqüència de l’extensió de les retallades de producció de l’OPEP i d’alguns successos aïllats produïts en camps de gas molt rellevants a Austràlia. Addicionalment, l’atac produït a Israel a principis del mes d’octubre aporta encara més incertesa al mercat energètic.
Un altre mercat que preocupa, per la gran dimensió que té, és el sector immobiliari, atès que l’increment vertiginós dels costos financers ha fet que el volum d’operacions hagi patit una reculada considerable, com també el preu dels actius, tot i que hi ha grans diferències per geografies.
Quant als mercats financers, els inversors estan assumint riscos, i això es reflecteix en la bona evolució dels índexs de renda variable i de renda fixa high yield. Així doncs, l’Euro Stoxx 50 i l’S&P 500 tancaven el trimestre amb unes rendibilitats del 10,04 % i de l’11,68 %, respectivament. D’altra banda, l’IBEX 35 pujava un 14,5 % en el mateix període, gràcies a una millor evolució relativa del sector bancari. Com hem indicat, en la part de renda fixa, el millor comportament ha estat per part dels bons de més risc (high yield), que de mitjana han tingut unes revaloracions entorn del 5 %, enfront d’unes rendibilitats pròximes al 0 % dels bons de més qualitat (investment grade).
En aquest context d’incertesa i desacceleració econòmica, els nostres plans de previsió principals acabaven el trimestre amb unes rendibilitats positives del +7,5 % per al pla de renda variable, del +1,6 % per al pla de renda fixa i del 3,8 % per al pla mixt, lleugerament per sota dels índexs a causa del posicionament més conservador i de més qualitat de les inversions, com es demostra especialment en anys negatius com el 2022.
