Emmarcat en la segona part de la reforma de les pensions, el Reial decret llei 2/2023, de 16 de març, de mesures urgents per a l’ampliació de drets dels pensionistes, la reducció de la bretxa de gènere i l’establiment d’un nou marc de sostenibilitat del sistema públic de pensions, incorpora una modificació als articles 247 i 248 que implica que la forma de cotització a la Seguretat Social és igual per als treballadors a temps parcial que per als que tenen contractes de jornada completa.
Abans d’aquesta modificació, al còmput temporal de les aportacions dels treballadors a temps parcial (35 hores setmanals o menys) se li aplicava el coeficient global de parcialitat, pel qual es reduïa el total de dies efectivament computables per a les prestacions econòmiques del sistema de la Seguretat Social en proporció al percentatge de temps treballat segons el contracte, respecte a la jornada màxima marcada pel conveni. Per exemple, un treballador el conveni col·lectiu del qual marqués una jornada de 40 hores setmanals que tingués un contracte de 30 hores setmanals computava en la vida laboral el 75 % del temps (30/40), de manera que per assolir el mínim de 15 anys de cotització a la Seguretat Social havia de treballar 20 anys, i l’import cotitzat corresponia a la jornada reduïda, per la qual cosa tenia dos factors reductors, el que representava un greuge comparatiu respecte als treballadors a jornada completa. Si la jornada parcial només es produïa durant un període de la vida laboral, la reducció únicament es produïa en aquestes dates.
D’aquesta manera, el treballador a temps parcial es veia perjudicat, atès que a més que la pensió era inferior, ja que estava vinculada a un sou reduït, el temps requerit era superior al dels treballadors amb jornada completa.
L’afectació d’aquesta mesura no era únicament per a la prestació de jubilació, ja que aquesta reducció del còmput temporal també es tenia en compte per a les prestacions d’incapacitat permanent, mort i supervivència, incapacitat temporal i naixement i cura de menor.
A partir de l’entrada en vigor d’aquesta norma, el període computat d’aportacions a la Seguretat Social és el mateix que si el contracte és a jornada completa, tot i que, lògicament, es manté la diferència per tenir un sou inferior, de manera que es converteix en un sistema més just.
Els col·lectius més beneficiats per l’aplicació d’aquesta mesura són les dones treballadores per compte d’altri, ja que:
- Els treballadors pel seu compte no poden cotitzar en jornada parcial, de manera que als autònoms no els canvia res amb aquesta norma.
- Dels més de dos milions de treballadors a jornada parcial que hi ha actualment a Espanya, al voltant d’un 75 % són dones, moltes vegades a causa de la cura dels fills o de familiars d’edat avançada, de manera que es converteix en un altre dels factors que incrementen la bretxa salarial entre homes i dones.
L’entrada en vigor d’aquesta mesura és l’1 d’octubre de 2023, una vegada superats els sis mesos des de la publicació del reial decret llei al BOE.
Aquesta nova norma s’aplica a períodes de treball a temps parcial tant anteriors com posteriors a l’1 d’octubre de 2023, la qual cosa significa que tots aquests períodes comptaran com a temps complet per a l’accés i el càlcul de les prestacions de la Seguretat Social. Tanmateix, és important esmentar que aquesta regla no s’aplica a situacions passades que van generar drets abans d’aquesta data.
