Tanquem un exercici 2022 en què malauradament el protagonisme ha recaigut sobre la guerra a Ucraïna. A més de les doloroses pèrdues humanes, en l’àmbit econòmic les conseqüències també han estat devastadores.
Com hem comentat en trimestres anteriors, el paper fonamental que juga Rússia al mercat energètic mundial ha provocat una alça significativa dels preus del petroli i del gas el 2022, i Europa ha estat la regió més afectada, a causa de la gran dependència energètica que té de l’estat rus. Aquesta alça ha contribuït que l’última dada d’inflació de l’eurozona ascendeixi al 10 %, respecte al 5,7 % més moderat d’Espanya, o el 6,5 % dels EUA. Pel costat positiu, el preu del gas, tot i continuar molt car en comparativa amb els preus que hi havia abans que esclatés la guerra, ha anat en descens durant l’última part de l’any, especialment com a conseqüència d’unes temperatures a Europa que han estat millor del que s’esperava.
Davant aquesta situació, durant l’exercici 2022 s’han anat succeint puges contínues de tipus d’interès per part dels bancs centrals. Així, el BCE elevava el preu del diner 125 p.b. més el quart trimestre, fins a tancar l’any en el 2 %, nivells molt superiors als tipus zero amb què començava l’any. Als EUA, la FED elevava els tipus 125 p.b. en el trimestre, fins a nivells del 4,5 %. I malgrat que durant els últims mesos s’ha vist una certa moderació de les dades d’inflació, els bancs centrals mantenen el to agressiu i anticipen noves puges per a les pròximes reunions del febrer de 2023, en l’objectiu decidit de portar les puges de preus a nivells del 2 %.
Aquest entorn de puges de tipus d’interès, i de retirada d’estímuls monetaris, ha tingut un impacte rellevant en les rendibilitats dels bons, que s’han disparat fins a nivells que no es veien des de fa diversos anys. En conseqüència, les valoracions s’han vist deprimides de tal manera que l’índex de renda fixa global ha tancat l’exercici 2022 amb una pèrdua històrica del -13,27 %.
Aquest enduriment de les condicions de finançament no només afecta els costos financers de les empreses, sinó que també impacta negativament en els particulars, que veuen com els disminueix la renda disponible per consumir. Tot això està derivant en un alentiment econòmic a escala global, el risc principal del qual és que finalment ens condueixi a una recessió econòmica. Per evitar-ho, serà clau que el cicle de restriccions monetàries no s’allargui massa en el temps, i que s’acabin de solucionar altres assumptes rellevants com ara el tancament econòmic a la Xina derivat de la política de COVID zero.
I, com és lògic, una recessió econòmica seria el reflex d’una disminució dels beneficis empresarials, la qual cosa impactaria de nou en la valoració de les accions de les companyies. Actualment, el consens de mercat és optimista, i en les estimacions recull un creixement dels beneficis de les empreses entorn d’un 3 %-4 % per a l’any 2023. És per això que, davant el risc d’una revisió a la baixa dels resultats empresarials, serà d’una importància vital seleccionar valors resistents a cicles econòmics adversos i amb palanquejaments moderats que no posin en risc la continuïtat del negoci.
Quant a la renda variable, durant l’exercici 2022 hem presenciat una contracció dels múltiples en les valoracions, que han afectat especialment les companyies qualificades com a growth, on els beneficis futurs pesen més en les valoracions. Així, l’índex Nasdaq 100, compost per les companyies tecnològiques principals que cotitzen als EUA, ha acabat l’any amb un acompliment negatiu del -33 %, respecte a un -19,65 % del seu homòleg, l’S&P 500, un -11,90 % de l’índex europeu Euro Stoxx 50 o un -5,56 % de l’IBEX 35, que s’ha vist molt afavorit per l’exposició elevada a l’alça de tipus d’interès a través del seu sector bancari.
En l’àmbit geopolític, els riscos principals es resumeixen que es pugui produir una recrudescència de les tensions entre els EUA i la Xina en la cursa per dominar el tauler geopolític mundial, que la Xina accentuï les hostilitats a Taiwan o que la guerra a Ucraïna faci un gir que empitjori la situació, cosa que no hem de descartar.
Per acabar, cal destacar que la mala evolució de la renda fixa i la renda variable han convertit el 2022 en un dels pitjors anys de les últimes dècades als mercats financers. Així, doncs, els nostres plans de previsió principals acabaven l’any amb unes rendibilitats del -6,4 % per a la renda variable, del -7,6 % per al pla de renda fixa i del -7,7 % per al pla mixt, molt allunyats dels índexs esmentats, on les caigudes han estat més abruptes. Tanmateix, cal insistir que el que és important realment quan s’estalvia per a la jubilació és centrar-se en el llarg termini, i en aquest sentit, gràcies a les puges de tipus que esmentàvem, s’ha produït un canvi de paradigma pel qual l’estalviador conservador torna a disposar d’opcions reals amb les quals preservar el patrimoni.
