L’any 2023 concloïa amb el debat sobre si l’economia aconseguiria un aterratge suau, o si, per contra, començaria un període de recessió econòmica. En l’única cosa que hi havia unanimitat era en el fet que ens enfrontàvem amb un context de desacceleració econòmica conseqüència de les puges contundents de tipus d’interès iniciades l’any 2022, que actualment els situen en màxims històrics. És per això que, i també gràcies a una inflació cada vegada més continguda, s’esperava un 2024 de baixes de tipus d’interès continuades per part dels bancs centrals. Com sol passar amb les previsions del mercat, lluny de complir-se, l’inici del 2024 s’ha caracteritzat per un acompliment de l’economia molt millor del que s’esperava inicialment, especialment l’americana, de manera que s’han dissipat en gran manera les baixes de tipus esmentades anteriorment.
Així, doncs, durant el primer trimestre s’han succeït revisions contínues a l’alça de les estimacions de creixement per als EUA. En aquest sentit, el Fons Monetari Internacional (FMI) ha estat l’últim a fer-ho, i projecta un creixement del 2,7 % per al 2024, enfront del 2,1 % que estimava amb anterioritat. Molt diferent és el cas de l’eurozona, on el creixement estimat per al 2024 se situa en el 0,8 %, molt penalitzada per la situació de debilitat que travessa Alemanya, si bé hi ha certs indicadors avançats que indiquen una certa millora.
Quant a la inflació, tot i que continua a la baixa, ho fa més lentament que en mesos anteriors, cosa que sembla raonable. A la zona euro, les dades d’inflació i inflació subjacent el mes de març se situaven en nivells del 2,4 % i el 2,9 %, respectivament, mentre que als EUA tancaven el mes de març en nivells del 2,7 % i el 2,8 %, respectivament. Recordem que durant el pic del xoc inflacionari a l’eurozona es va arribar a inflacions superiors al 10 %.
La reacció del mercat a aquesta nova realitat s’ha traduït en una gran complaença, i a l'escalf de les bones dades de creixement econòmic, els actius de risc, és a dir, les accions i els bons de baixa qualitat creditícia (high yield) s’han comportat de manera molt positiva aquest primer tram de l’any. Els índexs de renda variable principals tancaven el trimestre amb rendibilitats positives entorn del 10 %, i l’índex Bloomberg Pan-European High Yield, que recull l’evolució dels bons europeus de baixa qualitat, avançava un +1,99 % els tres primers mesos.
En el cas de la renda fixa, la complaença que ha dominat els mercats ha fet que tant els diferencials de crèdit com les primes de risc dels països amb una pitjor situació financera, com és el cas d’Itàlia, es continuïn estretint respecte a l’actiu lliure de risc, el qual, davant la menor expectativa de baixes de tipus comentada, incrementava les rendibilitats en tots els trams de la corba. Per això, les valoracions dels bons europeus d’emissors públics i dels bons de qualitat (investment grade) patien, de mitjana, unes reculades del -1,67 % i el -0,5 %, respectivament. La manera de no haver incorregut en pèrdues en la inversió en bons d’alta qualitat ha estat controlant l’exposició a durada, com ha estat el cas de Surnepensió Renda Fixa, que acabava el trimestre amb una rendibilitat positiva del 0,30 % gràcies a la posició conservadora en bons d’una qualitat creditícia excel·lent i durades curtes.
Quant a la renda variable, malgrat l’evolució favorable dels índexs principals, si desgranem l’evolució per sectors, podem apreciar que els sectors més defensius, com són el consum bàsic o el sector utilities, s’apuntaven caigudes superiors al -1 % i el -5 %, respectivament, mentre que els sectors més dependents del cicle econòmic, com ara autos, consum discrecional o bancs, s’apuntaven revaloracions del 15 %, el 10 % i el 18 %, respectivament. Això fa que, com va passar el 2023 amb els valors tecnològics de l’S&P 500, els índexs molt dependents d’algun sector concret, com és el cas de l’IBEX 35, on el sector bancari pesa al voltant d’una tercera part, deguin la bona evolució a la falta de diversificació. En el cas del pla Surnepensió Renda Variable, el fet d’estar sobreponderat en sectors de caràcter més defensiu i infraponderat en sectors cíclics com el bancari ha fet que acabi el trimestre amb una rendibilitat del +1,27 %, darrere dels índexs principals. Justament, aquest posicionament habitual més conservador del pla ha fet que en el llarg termini s’aconsegueixi batre els índexs de manera consistent, cosa que ha fet especialment bé relativament en períodes negatius com van ser el 2018 o el 2022.
De cara als mesos vinents, l’actuació dels bancs centrals, que dependrà de l’evolució de l’economia i els preus, continuarà marcant l’evolució dels mercats financers. A més, seguirem de prop altres riscos com són els conflictes geopolítics i l’evolució dels dèficits fiscals dels països.
Per acabar, el mes de novembre de 2024 se celebraran les eleccions presidencials nord-americanes, i un dels riscos més grans associats als comicis és un possible retorn de Donald Trump a la Casa Blanca. En aquest cas hipotètic, el dèficit públic, una possible sortida de l’OTAN, el mercat energètic o les mesures aranzelàries seran presents en l’economia i els mercats financers.
