L’augment de l’esperança de vida en una societat, si bé és una gran notícia que reflecteix el desenvolupament que ha assolit, també comporta una sèrie de riscos, entre els quals destaca l’envelliment progressiu de la població.
En l’actualitat, l’envelliment de la població és una realitat (vegeu el quadre 1), i totes les prediccions indiquen que els pròxims anys el pes de la població de més edat creixerà exponencialment d’una manera significativa. Els majors de 65 anys a Espanya representaven el 2020 ja un 19,6 % de la població (9,3 milions de persones), mentre que el 2070 el col·lectiu passarà a representar el 28,6 % (uns 14,5 milions de persones). Amb una esperança de vida de 82,33 anys, Espanya se situa al capdavant de les economies desenvolupades més longeves del món.
Quadre 1. Projecció població Espanya
Aquesta evolució social provocarà, a més, una demanda més gran de tractaments medicosanitaris i cures públiques de salut, com ara cures de llarga durada; serveis socials; serveis d’allotjament i residencials; solucions de mobilitat i altres infraestructures públiques, i, en general, programes directament vinculats a les necessitats de les persones grans (representen el 45,3 % de les altes hospitalàries el 2017). Tot això comportarà, en definitiva, una despesa pública més elevada.
Tanmateix, el que acabem d’exposar cada vegada és més necessari en totes les franges d’edat (no únicament en els majors de 65 anys –el 25,88 % dels dependents són menors de 65 anys). El risc més sever, al marge de la defunció, que podem patir en l’àmbit personal i que afecta greument no només la persona que ho pateix, sinó tot el seu entorn, és la dependència.
A Espanya (segons dades de l’IMSERSO a 31 de desembre de 2021), es comptabilitzen 1.829.604 sol·licituds de dependència, de les quals s’han resolt el 93 %, fet que permet a 1.222.142 persones disposar d’alguna de les prestacions del Sistema per a l’Autonomia i l’Atenció a la Dependència (SAAD).
Les prestacions del sistema (vegeu el quadre 2) permeten atendre els diferents graus de dependència previstos legalment: dependència moderada (grau I, que requereix ajuda un cop al dia), dependència severa (grau II, que requereix ajuda 2 o 3 cops al dia, però no suport permanent) i gran dependència (grau III, que requereix ajuda diversos cops al dia o suport permanent).
En conseqüència, sembla raonable valorar la possibilitat de disposar d’una estructura de protecció que permeti comptar, en format de renda o capital, amb prou recursos per garantir l’atenció (sanitària, econòmica, psicològica…) que una situació de dependència requereix, tant per al subjecte que la pateix com per a tot l’entorn.