A Espanya hi ha més de 3 milions d’empreses, més de dos milions i mig de les quals són microempreses (fins a 9 assalariats). Gairebé en la seva totalitat, la propietat està molt concentrada i hi presta serveis, la qual cosa significa que la figura de l’autònom societari (socis treballadors amb control efectiu) està molt generalitzada en el nostre teixit empresarial.
En concret, el 39 % dels autònoms exerceixen l’activitat en el marc d’una societat (ja sigui amb responsabilitat limitada −per exemple, en una SL− o il·limitada −per exemple, en una societat civil), els anomenats autònoms societaris (més d’1.200.000 persones), respecte al 61 % que ho fan com a persones físiques.
L’autònom societari és aquell soci treballador d’una societat mercantil capitalista que hi exerceix funcions de direcció i gerència, fet que habitualment comporta l’acompliment del càrrec de conseller o administrador, o hi presta serveis, a títol lucratiu i de manera habitual, personal i directa, sempre que en tingui el control efectiu. Malgrat ser treballador de l’empresa, la condició de soci (propietari) comporta que en la seva relació no hi hagi dues notes característiques i imprescindibles de qualsevol vincle laboral: la dependència i l’alienitat.
Aquesta circumstància li genera l’obligatorietat d’afiliar-se al Règim Especial dels Treballadors Autònoms (RETA), malgrat treballar per a la seva pròpia empresa. La Seguretat Social entén que ho han de fer en aquells casos en què, a més de treballar per compte de l’empresa, en tinguin l’anomenat control efectiu i, en conseqüència, no se’ls pugui atribuir les dues característiques esmentades que defineixen qualsevol relació laboral.
El nivell de contribució i la capacitat de generar ingressos converteix els autònoms societaris en un dels perfils amb una taxa més gran de vulnerabilitat. Aquesta situació no és ni tan sols coneguda per una gran part del col·lectiu, per la qual cosa és inqüestionable la nostra responsabilitat a facilitar-los tota la informació que necessiten per prendre la decisió més convenient als seus riscos i interessos.
L’afiliació al RETA genera ineludiblement la possibilitat de decidir lliurement sobre el nivell de cotització, amb independència dels ingressos que perceben. En aquest cas, la llei preveu que ho poden fer entre una base mínima (lleugerament superior a la resta, 1.214 euros mensuals) i una base màxima (4.070 euros mensuals). La realitat és que un gran nombre (un de cada tres) cotitza pel mínim (368 euros al mes), tot i que els seus ingressos són notablement superiors, per la qual cosa les seves taxes de substitució (% de la pensió vs. ingressos) són realment alarmants, fet que els obliga a prendre decisions importants amb urgència amb la finalitat de preservar, en el moment de produir-se la contingència, el nivell de benestar personal i familiar (nivell educatiu dels fills, solucions residencials, accés al lleure…).
