Malgrat que l’atur registrat a Espanya el novembre del 2023 encara supera els 2,7 milions de persones, segons les dades publicades pel Ministeri de Treball i Economia Social, no sempre és senzill cobrir determinats llocs de treball. Segons l’informe d’Adecco Institute sobre necessitats del mercat de treball el 2023, hi ha 143.000 llocs de treball que no aconsegueixen cobrir-se.
Aquesta informació la veiem reforçada al baròmetre publicat per ATA (Federació Nacional d’Associacions de Treballadors Autònoms) el setembre del 2023, on s’indica que gairebé la meitat dels autònoms que busquen un empleat no aconsegueixen trobar el personal adequat i prop d’un terç tenen dificultats per fer-ho.
Si analitzem la qüestió per sectors d’activitat, veiem que en determinades activitats com el transport, la construcció, la indústria o la hostaleria un 85 % o més dels enquestats afirmen que tenen problemes per contractar personal i fins i tot no poden cobrir els llocs vacants.
Addicionalment, a la dificultat de trobar el treballador adequat, la rotació excessiva de personal afegeix el problema de rendibilitzar la inversió que representa contractar un treballador nou. Això és a causa que es requereix un temps d’adaptació necessari per assolir la màxima eficiència, que sol oscil·lar entre 8 i 10 mesos, segons indica Human Panel, o arribar fins als 12 mesos, segons els estudis de Gallup.
Per acabar, hem de pensar que en la majoria dels casos els autònoms que generen llocs de treball acostumen a tenir plantilles de pocs empleats, per la qual cosa l’absència d’algun ocasiona una dificultat superior a la que es produiria en una empresa amb un nombre elevat de treballadors, on la càrrega de treball es podria distribuir entre un nombre més gran de persones.
L’estudi conjunt de tota aquesta informació ens porta a la conclusió que necessàriament hem de plantejar la vinculació del talent empleat com una necessitat de primer ordre per a tots els autònoms que necessiten treballadors per desenvolupar l’activitat, amb una importància especial si es produeix alguna de les circumstàncies següents:
- Estar enquadrat en un sector amb dificultats per a la contractació, com els que s’han esmentat (transport, construcció, indústria o hostaleria).
- Activitats amb una forta pressió de competidors.
- Nombre d’empleats molt reduït.
- Localització de l’activitat en zones amb poca població en edat laboral o amb dificultats per trobar residència.
- Activitats que requereixin una titulació pública (higienista dental, instal·lador de gas o conductor de carretons elevadors) o privada (tècnic autoritzat d’una marca d’electrodomèstics o de vehicles).
- Llocs de treball que requereixin l’ús de màquines específiques o processos complicats que obliguin a fer un llarg període de formació inicial per adaptar-se al lloc.
- Empleats en tasques comercials amb un volum important de clients la marxa dels quals de l’empresa pugui representar no només la fuga de l’empleat, sinó també una pèrdua de la cartera comercial.
Una vegada identificat el risc de fuga de talent, les opcions de l’autònom ocupador són diverses i van més enllà de les qüestions lògiques com ara el bon tracte personal, el compliment regulatori, les bones condicions laborals i un salari en línia amb el mercat. El mercat assegurador pot oferir recursos per ajudar, de la mà d’un especialista, a preservar la relació laboral de l’autònom amb l’empleat, amb la incorporació en el paquet retributiu de productes asseguradors ajustats a diverses necessitats, com ara:
- Assegurances d’accident laboral, que es valoren molt en les activitats que representen un risc per a la integritat de l’empleat i que no comporten cost fiscal (es tracta d’un rendiment del treball exempt en l’IRPF).
- Productes d’estalvi (assegurances i productes de previsió), que es poden fer servir per vincular els empleats que necessitem mantenir perquè la seva pèrdua pot afectar severament la continuïtat de l’activitat econòmica.
- Assegurances de salut, que permeten mantenir la productivitat i reduir, si escau, l’absentisme, a més de tenir un avantatge fiscal per al treballador per l’exempció (amb límits) prevista en l’IRPF.
