Les persones són avui dia l’actiu principal de les empreses, ja que sense elles el desenvolupament de la majoria de les empreses no seria possible. Malgrat que totes les persones són importants dins l’organització, és evident que algunes poden ser especialment rellevants, fins al punt que la continuïtat de l’activitat es pot veure compromesa severament.
Per poder identificar les persones clau dins l’empresa, en primer lloc hem d’observar el funcionament de l’organització i preguntar-nos, per exemple:
- Quin és el procés de producció dels béns i/o els serveis que ven?
- Quines funcions compleix cadascun dels empleats de l’empresa?
- Quina és la motivació dels clients per adquirir els béns o els serveis que s’ofereixen?
- Quin és el model i la xarxa de distribució?
- Quines condicions legals o de marca presenta l’estratègia de distribució?
- Quines relacions internes té el personal de l’empresa?
- Algú encarna la imatge de l’empresa davant el públic?
- Quina dificultat hi ha per reemplaçar les persones més rellevants?
En aquest punt, és convenient analitzar els llocs, les activitats, les responsabilitats i les persones i, immediatament després, intentar respondre les preguntes següents: què passaria si ens faltés una persona rellevant a l’organització? i es podria desenvolupar l’activitat en les mateixes condicions?
En aquest sentit, inicialment podem descartar les funcions o treballs que es puguin externalitzar fàcilment, treballs mecànics sense necessitat d’aportació creativa o innovadora, professionals que es puguin substituir de manera ràpida i sense necessitat d’una formació específica o activitats fetes pel col·lectiu de treballadors, de manera que una desviació en l’activitat es pugui repartir fàcilment entre la resta dels companys.
Ens hem de centrar, en conseqüència, a localitzar els perfils, els llocs o les situacions que converteixen en clau determinades persones o llocs, com ara:
- Colls d’ampolla. L’expressió “coll d’ampolla” es refereix als llocs o les persones pels quals passa gran part del funcionament de l’empresa (ja sigui en producció, aprovisionament, control de qualitat, administració, vendes, imatge o tecnologia) i l’absència o el mal funcionament dels quals podria provocar retards, sobrecostos o pèrdues. Evidentment, cal evitar tenir colls d’ampolla en la mesura que es pugui, però quan siguin inevitables s’han de tenir ben definits els plans de contingències pertinents.
- Líders interns. Es tracta de persones que fins i tot sense tenir una responsabilitat definida dins l’organigrama de l’empresa exerceixen una influència natural sobre el col·lectiu de treballadors i en poden condicionar les decisions i el comportament tant en un sentit positiu com negatiu.
- Titulacions obligatòries. Hi ha moltes activitats que només les poden desenvolupar persones o organitzacions especialment habilitades per fer-ho, la qual cosa pot representar en alguns casos una certa dificultat per reemplaçar-les. Per exemple, en el sector sanitari els professionals titulats solen ser difícils de reemplaçar pel grau de confiança que desenvolupen amb els clients/pacients, ja que, en cas de perdre aquest professional, part de la clientela pot canviar de centre mèdic. Un exemple de titulació privada o llicències d’ús el podem trobar en un concessionari oficial en què el cap de taller acumuli tots els certificats de qualificació de la marca. En aquests casos, es converteix en una peça imprescindible, ja que sense ell l’empresa no pot fer les operacions amb la garantia del proveïdor, i això pot comportar un risc elevat de pèrdua de beneficis.
- Imatge de marca. En determinats negocis, bona part del seu prestigi pot gravitar entorn d’una “figura” que els dona sentit (per exemple, en un restaurant, un xef mediàtic).
- Xarxa de vendes. El personal de vendes d’una empresa pot ser d’una importància vital, ja que té el contacte directe amb la clientela, la qual cosa pot crear un vincle personal que és tan beneficiós mentre l’empleat es manté a l’organització com perillós si en marxa, especialment si ho fa a la competència. El nombre de venedors i el percentatge de vendes que acumuli cadascun d’ells marquen el nivell de dependència de l’empresa amb la seva xarxa comercial.
- Tècnics especialistes. El personal especialista pot representar un risc similar al que s’ha comentat en el cas del personal comercial.
- Responsables de compres. Com a imatge simètrica a la xarxa de vendes, els responsables de compres també poden crear un vincle i coneixement amb els proveïdors que en cas que faltin dificultin un procés tan crític com el de compres. Addicionalment, són llocs clau en l’àmbit reputacional, per la qual cosa cal que els ocupin persones de total confiança.
- Localitzacions compromeses. De vegades, la dificultat de reemplaçar una persona no és perquè es requereixin capacitats molt especials, sinó perquè es tracti de perfils escassos o únics a la zona.
Per tot això, una anàlisi detallada sobre les persones i els llocs clau en una organització és imprescindible per poder concretar les bases d’una política de talent que asseguri poder disposar en tot moment del personal necessari per garantir la consecució dels objectius de negoci previstos per la propietat.
