L’actualitat macroeconòmica, i dels mercats financers, es caracteritza per l’alta incertesa existent quant al futur més immediat. L’evolució dels conflictes geopolítics i l’impacte en el mercat energètic global, la contenció de la inflació, l’efecte que les puges intenses de tipus d’interès tindran en l’esdevenir de l’economia o la situació de la Xina són algunes de les preocupacions principals per als inversors.
Com ja explicàvem el trimestre anterior, un conflicte armat encara no solucionat està generant grans desequilibris en el mercat energètic, atesa la rellevància que té Rússia en aquesta indústria. Recordem que es tracta del productor de gas més gran del món, juntament amb els EUA, i el tercer de petroli, i que Europa n’ha estat, històricament, el client principal.
En conseqüència, i juntament amb altres factors com els problemes en les cadenes de subministrament o les polítiques fiscals expansives portades a terme pels diferents governs, s’estan generant grans distorsions en els preus dels béns i els serveis, que es disparen. Així, les últimes dades d’inflació publicades se situen en el 8,5 % als EUA i en el 10 % a l’eurozona.
Davant d’aquesta situació, els bancs centrals, i especialment l’americà, continuen amb la política agressiva de puja de tipus d’interès. D’aquesta manera, el mes de setembre la FED va apujar els tipus de referència 75 p.b. addicionals, fins a nivells del 3,25 %, i el mercat n’espera dues puges addicionals de 75 p.b. d’aquí a finals d’any. D’altra banda, el BCE també els va apujar 75 p.b. el setembre. En conseqüència, les rendibilitats dels bons s’han vist catapultades, i, per tant, les valoracions s’han deprimit de manera rellevant. Així, doncs, la rendibilitat del bo americà a deu anys se situava al tancament del trimestre en el 3,83 %, respecte a l’1,51 % de principis d’any. D’altra banda, el bo alemany a deu anys se situava en el 2,11 %, respecte al -0,18 % negatiu de principis d’any.
Aquesta puja dels tipus d’interès, l’únic objectiu de la qual és contenir l’alta inflació, farà disminuir, sens dubte, la renda disponible de les famílies, fet que hauria d’impactar negativament en el consum i, per tant, en l’evolució del PIB. És per això que les estimacions de creixement s’estan revisant a la baixa. L’FMI estima que l’economia americana creixerà un 1,6 % el 2022, respecte al 2,3 % que estimava amb anterioritat. Quant a l'eurozona, el creixement esperat per a l’any 2022 millora lleugerament, si bé es produeix un empitjorament per al 2023, en què el creixement esperat només és del 0,5 %.
Com a resultat de les puges de tipus d’interès esmentades, les valoracions de tots els actius s’han vist impactades negativament. L’índex global de renda fixa cau durant l’any més d’un -16 %. Pel que fa a la renda variable, l’S&P 500 acabava el tercer trimestre amb una rendibilitat negativa durant l’any del -24,77 %, mentre que l’IBEX 35 i l’Euro Stoxx 50 perdien el -15,46 % i el -22,80 %, respectivament.
En relació amb els nostres plans de previsió, les rendibilitats al tancament del mes de setembre se situaven en el -8,06 % per al Pla Surnepensió Renda Fixa, en el -11,36 % per al Surnepensió Mixt i en un -13,80 % per al Pla Surnepensió Renda Variable. Aquesta evolució mostra com s’ha aconseguit contenir en certa manera les caigudes més grans que pateixen els índexs.
Per acabar, cal destacar la poca visibilitat que hi ha en el curt termini a causa dels nombrosos fronts oberts que s’han esmentat. Les dades d’inflació marcaran les decisions dels bancs centrals, i aquesta inflació dependrà en gran manera de l’evolució del conflicte armat a Ucraïna. Tanmateix, també cal recordar que la història demostra que és precisament en moments d’alta incertesa quan les persones capaces de mantenir la calma són les que en surten més ben recompensades en el mitjà i llarg termini.
