Els presagis d’alguns especialistes geopolítics que pronosticaven que el conflicte armat entre Rússia i Ucraïna s’acabaria aviat han errat, i, per contra, cada vegada sembla més complicat arribar a una solució diplomàtica que satisfaci ambdós blocs.
Les sancions econòmiques imposades per l’OTAN a Rússia, així com les mesures preses pel Kremlin, estan generant un encariment dels preus que afecta a escala global i, especialment, a Europa, atesa l’alta dependència del gas rus. Recordem que això es produeix en un moment en què les autoritats fiscals i monetàries estaven fent un esforç històric en l’objectiu de reactivar l’economia després del flagell que va comportar la crisi sanitària de la COVID-19. Aquestes injeccions monetàries, unides a l’estalvi de les famílies originat en temps de restriccions a la mobilitat, van propiciar un increment de la demanda que va acabar tensionant les cadenes de producció.
Tota aquesta espiral inflacionista ha portat les dades d’inflació interanuals a nivells del 8,6 % als EUA i l’eurozona, i a Espanya han arribat a ser del 10,2 %, dades realment preocupants.
En conseqüència, la Reserva Federal va elevar els tipus d’interès 50 pb el mes de maig, per posteriorment apujar-los 75 pb el mes de juny. D’altra banda, el BCE va endurir el discurs i va esmentar la possibilitat de portar a terme dues puges de tipus durant el tercer trimestre de l’any. En aquest escenari, la rendibilitat del bo americà a 10 anys va arribar a tocar el 3,5 % el juny, mentre que el bo espanyol va arribar a pagar el 3,13 % en la mateixa data. Aquest trànsit accelerat d’un escenari de tipus zero a un rendiment dels bons superior al 3 % ha propiciat una caiguda històrica del preu dels bons (i, per tant, de la valoració dels fons de renda fixa): els mercats de renda fixa globals acabaven el semestre amb caigudes històriques del -12,2 % per als bons investment grade i del -14,9 % per als bons high yield.
D’altra banda, la duresa dels bancs centrals, juntament amb les restriccions a la mobilitat a la Xina a causa de la política de COVID 0, està originant una desacceleració del creixement a escala mundial. Així, l’OCDE, en les últimes estimacions, va reduir el creixement global per a l’any 2022 fins al 3 %, des del 4,5 % anterior, i per a l’any 2023 rebaixa les previsions des del 3,2 % fins al 2,8 %.
Així, la preocupació principal és que l’economia entri en recessió. En aquest sentit, es comencen a veure indicis que incrementen les probabilitats que es produeixi aquest escenari; per exemple, el primer trimestre el PIB americà ja es va contreure un -0,4 %. Així mateix, s’està produint un descens significatiu dels preus dels metalls, que són especialment sensibles a l’hora de predir l’evolució de l’economia.
A més de la forta correcció de la renda fixa, les borses tanquen un semestre molt negatiu en què s’ha produït una correcció generalitzada dels mercats. Addicionalment, la incertesa en relació amb els beneficis empresarials com a conseqüència de l’increment dels costos fa que no hi hagi visibilitat per als mesos pròxims. L’IBEX 35 acabava el semestre amb una rendibilitat negativa del -7,06 %, mentre que l’Eurostoxx 50 i el Nasdaq 100 perdien el -19,62 % i el -29,51 %, respectivament.
Durant les pròximes dates, serà especialment rellevant seguir de prop l’evolució de les dades d’inflació, juntament amb les decisions corresponents en política monetària dels bancs centrals, com també les mesures que pren Rússia en relació amb l’exportació de gas, en què el risc principal seria un tall total del subministrament a Europa, que tindria unes implicacions econòmiques força serioses.
