La contenció de la inflació i si finalment les puges de tipus d’interès desencadenen una recessió econòmica han desbancat aquest començament de 2023 Ucraïna, el preu del gas o la COVID-19 com la preocupació principal dels mercats financers. Així doncs, el començament d’any s’ha caracteritzat per una alta volatilitat relacionada amb el canvi d’expectatives dels inversors en matèria d’inflació i tipus d’interès, com també l’impacte que tindrà en l’esdevenir de l’economia.
Un fet rellevant que va impactar fortament el sentiment de mercat va ser l’esclat el març de la crisi bancària als EUA, que va deixar al descobert algunes debilitats del sector bancari en aquest país i va conduir a la fallida dues entitats financeres, Silicon Vallley Bank (SVB) i Signature Bank, que van ser rescatades per les autoritats nord-americanes, i a Europa, on Credit Suisse va haver de ser absorbit per UBS. El mercat va reaccionar amb unes caigudes fortes dels actius pertanyents al sector financer, tant en renda fixa com en renda variable, i les expectatives de més puges de tipus d’interès es van desplomar. Tanmateix, les raons de la crisi actual són molt diferents de les del 2008, i res no fa presagiar que les seves conseqüències amenacin la salut d’un sistema bancari molt més solvent que aleshores. Cal recalcar que en tot cas aquest fet no seria la causa d’una crisi futura, sinó que es tracta d’una conseqüència de les mesures preses aquests anys pels reguladors en política monetària (tipus d’interès negatius).
Com hem comentat, hi ha una gran incertesa i falta de consens de cap on anirà l’economia, per la qual cosa les expectatives dels inversors varien significativament amb cada publicació de la dada d’inflació, ja que és la que marca les decisions dels bancs centrals en política monetària, i són els tipus d’interès els que determinen les valoracions dels actius. Així doncs, la rendibilitat del bo americà a 10 anys tancava el trimestre en el 3,5 %, i l’alemany en el 2,7 %, tot i haver superat nivells del 4 % i el 3,2 %, respectivament, en el període. Aquesta reducció de rendibilitats al terme del període, després del pic marcat el febrer, és a causa de la combinació d’unes dades d’inflació millors del que s’esperava als EUA (5 %) i Europa (6,9 %), amb un descens brusc dels preus del gas, i de la inestabilitat generada pel sector bancari, que ha fet descendir considerablement la taxa terminal de tipus d’interès esperada en ambdues geografies, la qual cosa significa que el final de les puges de tipus d’interès podria estar més a prop.
Aquesta relaxació de les expectatives de tipus d’interès ha fet que la renda fixa a escala global obtingui rendibilitats positives el primer trimestre, tot i venir d’unes pèrdues molt marcades el 2022.
Quant al creixement, les dades d’activitat econòmica i ocupació es mantenen resilients. És per això que, i malgrat una possible contracció del crèdit com a conseqüència de l’enduriment de les condicions de finançament, de moment sembla allunyar-se o posposar-se la temuda recessió econòmica, i el 2023 s’espera un creixement de l’1 % per als EUA, del 0,5 % en el cas d’Europa i del 5 % per a la Xina.
En conseqüència, els mercats de renda variable han començat l’any amb optimisme i han registrat uns guanys del 12 % en el cas de l’IBEX 35, del 13 % l’Euro Stoxx 50 i del 7 % l’S&P 500.
Quant a l’evolució dels nostres plans de previsió principals, acabaven el trimestre amb rendibilitats positives en l’any del 7 % per al pla de renda variable, de l’1 % per al pla de renda fixa i del 3 % per al pla mixt, lleugerament per sota dels índexs a causa del caràcter conservador i menys volàtil dels inversions, com es demostra, especialment, en anys negatius com el 2022.
