A l’espera dels resultats que vagi generant el comportament d’aquest model, ja es poden anticipar determinades reflexions i conclusions sobre l’impacte que comportarà aquest model nou en la realitat dels autònoms:
Obligació de declarar en l’IRPF
La conseqüència directa del sistema de regularització anual és que, a partir de l’any 2023, tots els autònoms necessàriament han de presentar la declaració de l’impost sobre la renda de les persones físiques.
Nivell de contribució
El sistema nou planteja canvis en el nivell de cotització dels autònoms en funció dels ingressos que s’obtinguin (cotitzen més els qui guanyen més). En els trams de la taula general, es modifiquen les bases mínimes a l’alça (any a any), de manera que la quota creix en la mateixa proporció. Per als trams de la taula reduïda, les modificacions comporten una reducció de les bases mínimes i màximes. En aquest sentit:
- Els autònoms amb uns ingressos inferiors a 1.000 euros mensuals (60 % dels autònoms) tindran una reducció mitjana del 30 % de la cotització.
- Els autònoms amb uns ingressos entre 1.300 i 1.700 euros mensuals tindran uns nivells de cotització similars.
- Els autònoms amb uns ingressos superiors a 1.700 euros mensuals veuran augmentat el nivell de cotització. Tanmateix, és convenient tenir molt present que el nivell de cotització en base mínima d’aquests trams no supera en cap cas el 60 % dels rendiments nets obtinguts.
- Un dels principals motius de preocupació i discrepància amb el sistema plantejat pels autònoms és el cost econòmic que comporta incrementar les quotes, que evidentment creixen en els trams alts de rendiments i especialment en els anys successius (es poden arribar a duplicar), però també és cert que els trams intermedis pràcticament no es veuen afectats i que els trams més baixos es beneficien de reduccions importants proporcionalment.
- Per acabar, cal destacar que tot i que s’incrementin les bases i les quotes, el sistema nou permet a l’autònom aportar a la Tresoreria General de la Seguretat Social un percentatge inferior sobre els rendiments nets del que correspon cotitzar a les empreses i els seus treballadors sobre els salaris bruts (aproximadament un 37 % per als treballadors per compte d’altri).
Taxes de cobertura
En la mesura en què la decisió dels autònoms sigui continuar cotitzant en base mínima, les taxes de descobertura continuaran sent els primers anys molt rellevants.
És obvi que el canvi del model no farà que els autònoms que cotitzaven en base mínima passin a aportar pel màxim del tram, per la qual cosa les comparacions en la protecció del sistema sempre seran sobre el mínim possible en cada un. Partint d’aquest punt, en comparar els efectes del model nou amb l’anterior es pot observar que els nivells de descobertura es redueixen especialment en els trams més alts, però evidentment no de manera substancial a causa que l’escenari de partida els era molt desfavorable (amb un nivell de desprotecció que podia arribar fins al 84 %, per exemple, per a un autònom amb uns rendiments nets mitjans de 6.000 euros mensuals).
En resum, malgrat que el model nou d’aportació obliga els treballadors pel seu compte a incrementar les bases de cotització, s’observa com el nivell de protecció de l’autònom aquests primers anys encara depèn més de la seva voluntat d’assumir individualment el cost d’aquestes cobertures que del mateix model proposat.
