A Espanya hi ha més de 3,3 milions d’empreses, més de dos milions i mig de les quals són microempreses (fins a 9 assalariats). Gairebé en totes, la propietat està molt concentrada i hi presta serveis, la qual cosa significa que la figura de l’“autònom societari” està molt generalitzada al nostre teixit empresarial. En concret, el 39 % dels autònoms exerceixen l’activitat en el marc d’una societat: els autònoms societaris (més d’1.200.000 persones), respecte al 61 % que ho fan com a persones físiques.
L’autònom societari és el soci treballador d’una societat mercantil capitalista que hi exerceix funcions de direcció i gerència, fet que comporta l’acompliment del càrrec de conseller o administrador, o hi presta serveis, a títol lucratiu i de manera habitual, personal i directa, sempre que en tingui el control efectiu (en tenir el percentatge exigit legalment). Malgrat ser treballador de l’empresa, la condició de soci (propietari) comporta que en la seva relació no hi hagi dues notes característiques i imprescindibles de qualsevol vincle laboral: la dependència i l’alienitat. Aquest fet li genera l’obligatorietat d’afiliar-se al RETA. En conseqüència, pot decidir lliurement sobre el seu nivell de cotització. La realitat és que un gran nombre cotitza pel mínim (377,87 euros al mes), tot i que els seus ingressos són notablement superiors, per la qual cosa les seves taxes de substitució (% de la pensió vs. ingressos) són realment alarmants, fet que els obliga a prendre decisions importants amb urgència amb la finalitat de preservar, en el moment de produir-se la contingència, el “nivell de vida desitjat”.
Per tot això, sembla més que raonable que els autònoms societaris contractin, a títol particular, una estructura de protecció que els permeti protegir-se davant l’ocurrència de les contingències principals (defunció, incapacitat permanent, dependència, incapacitat temporal o supervivència a la jubilació…). Els productes d’assegurança i previsió contractats pels autònoms societaris per a la protecció del seu benestar personal i familiar presenten les consideracions fiscals que s’indiquen al quadre següent.
