Imagen de cabecera noticias

L’autònom i les coses que passen

17 abril 2024
mujer enferma en casa

Malgrat que normalment els autònoms “creuen” que no tenen accidents o malalties que els impedeixin complir els seus compromisos en l’activitat econòmica, les estadístiques de la Seguretat Social ens indiquen el contrari, ja que al voltant de 300.000 autònoms han estat de baixa laboral durant els vuit primers mesos del 2023, amb una mitjana de 94 dies.

La incidència mitjana de les baixes acostuma a ser inferior en els afiliats al Règim Especial de Treballadors Autònoms (a partir d’ara, RETA) que la xifra que trobem al Règim General, però, per contra, la durada mitjana de les baixes és superior.

Una vegada caigut el mite de la invulnerabilitat de l’autònom (tampoc són “immortals” i, en conseqüència, també els poden “passar coses”), el pas següent és valorar les conseqüències econòmiques que una baixa en l’activitat pugui generar en el seu ecosistema personal i familiar.

En conseqüència, cal veure quina és la disminució dels ingressos que li pot comportar, tenint en compte que la prestació de la Seguretat Social està referenciada a la base reguladora (cotització mensualitzada), de manera que si l’autònom opta per una base situada molt per sota dels rendiments nets mensuals, els imports als quals té dret es redueixen en aquesta proporció.

Tot això representa per a l’autònom un conjunt de vulnerabilitats que cal tenir en compte.

  • Les baixes de curta durada per la falta de protecció dels tres primers dies i la desprotecció del 40 % de la base de cotització durant més de mig mes penalitzen fortament aquest tipus de baixes. Per exemple, una baixa de 21 dies, malgrat que la base de cotització es correspongui amb els rendiments nets mitjans de l’autònom, provoca una descobertura de gairebé la meitat dels ingressos. 

  

  • La discrecionalitat del sistema amb les bases de cotització (des del gener del 2023 amb nous límits) ha comportat que més del 80 % dels autònoms ho facin per la mínima, la qual cosa representa una desprotecció molt rellevant. Per exemple, un autònom amb uns rendiments nets mitjans de 3.000 € i en base mínima durant el 2024 tindria una descobertura de gairebé el 75 % en una baixa de dos mesos.

  

  • Els supòsits en què els ingressos se situïn per sobre de les bases màximes, ja que fins i tot amb nivells màxims de cotització es té un cert nivell de desprotecció. Per exemple, la màxima protecció del sistema públic que obtindria un autònom amb rendiments nets mensuals de 7.000 € seria del 42 % en una baixa de tres mesos.

  

Davant aquest escenari, els productes asseguradors de cobertura de la incapacitat temporal (la baixa) són el complement necessari per als afiliats al RETA i, en especial, per a aquells:

  • Que cotitzen en base mínima segons els rendiments.
  • Amb rendiments per sobre de la base màxima.
  • Sense una estructura de col·laboradors que puguin afrontar el negoci en la seva absència, per la qual cosa el període de baixa representarà una pèrdua d’ingressos. La situació s’agreujarà fins i tot més quan tingui col·laboradors que no en puguin assumir la tasca durant la baixa.
  • Amb responsabilitats personals familiars, sense el suport dels ingressos d’altres membres.
  • Amb compromisos laborals que requereixin contractar tercers per evitar penalitzacions.

La continuïtat de l’activitat econòmica i el benestar personal i familiar dels autònoms bé mereix una reflexió, de la mà d’un especialista, sobre si és raonable o no disposar de les estructures de protecció (assegurances) que ells mateixos vulguin o puguin disposar en cada moment.

Noticias Relacionadas

19 novembre 2024
Malgrat que l’evolució de la normativa de prevenció laboral avança i ens hauria de dur a una activitat productiva cada dia més segura, si analitzem les gràfiques d’accidents en…
12 novembre 2024
És evident que la societat evoluciona permanentment, i amb cada canvi es produeixen beneficis, però també contraindicacions.
31 octubre 2024
Si el segon trimestre era el BCE qui iniciava les baixades de tipus d’interès vuit anys després, el 18 de setembre va ser la FED qui començava les retallades, la primera des d’aque