A Espanya hi ha més de 3,3 milions d’empreses, més de dos milions i mig de les quals són microempreses (fins a 9 assalariats). Gairebé en totes, la propietat està molt concentrada i hi presta serveis, la qual cosa significa que la figura de l’“autònom societari” està molt generalitzada al nostre teixit empresarial. En concret, el 39 % dels autònoms exerceixen l’activitat en el marc d’una societat: els autònoms societaris (més d’1.200.000 persones), respecte al 61 % que ho fan com a persones físiques.
L’autònom societari és el soci treballador d’una societat mercantil capitalista que hi exerceix funcions de direcció i gerència, fet que comporta l’acompliment del càrrec de conseller o administrador, o hi presta serveis, a títol lucratiu i de manera habitual, personal i directa, sempre que en tingui el control efectiu (en tenir el percentatge exigit legalment). Malgrat ser treballador de l’empresa, la condició de soci (propietari) comporta que en la seva relació no hi hagi dues notes característiques i imprescindibles de qualsevol vincle laboral: la dependència i l’alienitat. Aquest fet li genera l’obligatorietat d’afiliar-se al RETA. En conseqüència, pot decidir lliurement sobre el seu nivell de cotització. La realitat és que un gran nombre cotitza pel mínim (377,87 euros al mes), tot i que els seus ingressos són notablement superiors, per la qual cosa les seves taxes de substitució (% de la pensió vs. ingressos) són realment alarmants, fet que els obliga a prendre decisions importants amb urgència amb la finalitat de preservar, en el moment de produir-se la contingència, el “nivell de vida desitjat”.
Per tot això, sembla més que raonable que els autònoms societaris contractin, a títol particular, una estructura de protecció que els permeti protegir-se davant l’ocurrència de les contingències principals (defunció, incapacitat permanent, dependència, incapacitat temporal o supervivència a la jubilació…). Els productes d’assegurança i previsió contractats pels autònoms societaris per a la protecció del seu benestar personal i familiar presenten les consideracions fiscals que s’indiquen al quadre següent.
(1) La contractació d’aquest tipus d’assegurances per part de l’autònom societari per a la protecció del seu benestar personal i familiar convé fer-la a títol particular. En cas que sigui l’empresa qui les contracti (prenedor l’empresa), no són deduïbles les primes satisfetes en l’impost sobre societats (el benestar personal i familiar de l’autònom societari no està afecte a l’activitat).
(2) Es permet la reducció de la base imposable general de l’IRPF per les aportacions satisfetes als plans de pensions individuals (els autònoms societaris no poden formar part d’un pla de pensions d’ocupació), amb els límits que la normativa reconeix en cada moment (amb caràcter general, 1.500 euros en l’exercici 2022).
(3) Les primes satisfetes pels autònoms a productes d’assistència sanitària són deduïbles en l’IRPF (amb caràcter general, fins a 500 euros per persona, inclosos l’autònom, el cònjuge i els fills menors de 25 anys que convisquin amb l’autònom), sempre que determinin els rendiments d’activitats econòmiques en el règim d’estimació directa.
(1) Els imports rebuts per la defunció tributen en l’impost sobre successions i donacions (ISD) del beneficiari, i els rebuts en resultar una incapacitat permanent generen rendiment de capital mobiliari (RKM) en la base imposable de l’estalvi de l’IRPF.
(2) Els imports rebuts per la supervivència generen rendiment de capital mobiliari en la base imposable de l’estalvi de l’IRPF; d’altra banda, els imports rebuts per la defunció tributen en l’impost sobre successions i donacions (ISD) del beneficiari; per acabar, els rebuts en resultar una incapacitat permanent generen rendiment de capital mobiliari (RKM) en la base imposable de l’estalvi de l’IRPF.
(3) En cas de cobrar la prestació d’un producte de previsió social, la renda generada sempre es qualifica com a rendiment del treball en la base imposable de l’IRPF (inclosos els supòsits de defunció del partícip –el beneficiari ha d’integrar la prestació com a rendiment del treball en l’IRPF).
