El coronavirus i els merctas finaciers.

L’aparició del coronavirus i la malaltia COVID-19 a la Xina el mes de gener de 2020 i la seva recent expansió global a un gran nombre de països han motivat que el brot víric hagi estat qualificat de pandèmia per l’Organització Mundial de la Salut des de l’11 de març passat. La situació actual provocada per la pandèmia de la COVID-19 i les mesures adoptades, com la declaració de l’estat d’emergència, tindran un reflex social i econòmic potent.

Des que va començar la crisi sanitària, els índexs borsaris principals han experimentat un comportament molt negatiu, reflex de l’impacte negatiu i impredictible en l’economia mundial. Tanmateix, durant les últimes setmanes i coincidint amb les mesures llançades pels bancs centrals principals, fonamentalment l’americà, hem vist una recuperació, tot i que encara no s’ha de considerar definitiva.

Aquestes caigudes són conseqüència, en primer lloc, del fet que durant les últimes setmanes hem assistit a un canvi significatiu en l’escenari econòmic, ja que hem passat d’un creixement sòlid, en què no tenia gaire sentit continuar mantenint tan baixos els tipus d’interès, a un ambient en què els tipus zero decretats pels bancs centrals són perfectament justificables, davant de l’amenaça de recessió imminent.

És evident que el creixement s’ensorrarà arreu del món i que, malgrat tots els estímuls aprovats, hi haurà efectes negatius a llarg termini. Es parla de caigudes del PIB al voltant del 30 % interanual, encara que l’impacte total dependrà de la durada de la crisi. Cal esperar a veure com evoluciona el tema sanitari i com es veuen afectats països (els Estats Units, el Brasil, l’Índia, Mèxic) als quals els efectes estan arribant més tard.

Com dèiem, els mercats financers no han estat aliens a aquesta situació excepcional, sinó que recullen i anticipen aquestes situacions: les valoracions de tots els actius, ja siguin bons de governs o d’empreses i les accions, s’han vist molt afectades negativament, igual que les dels actius immobiliaris. En resum, hi ha hagut pocs actius on refugiar-se.

Així, les borses mundials han acabat el trimestre amb unes caigudes superiors al 25 % (-28 % en el cas de l’IBEX), però la crisi desfermada a causa del virus també ha afectat enormement la renda fixa (bons). Moltes companyies han anunciat la suspensió dels seus dividends i, d’altra banda, la prima de risc espanyola s’ha ampliat de 65 a 120 punts, amb la qual cosa la rendibilitat mitjana dels fons de renda fixa aquest primer trimestre ha estat pròxima al -10 %.

Què passarà els pròxims dies? La gran incògnita que cal aclarir en primer lloc és la durada de l’aturada brusca de l’economia mundial.

Tenim informació de l’evolució d’aquesta pandèmia a la Xina i a Itàlia per poder predir el comportament esperat, tant a Espanya i els Estats Units, països que han entrat més tard en la crisi, com en la resta de mercats europeus i llatinoamericans.
Cal esperar encara un comportament negatiu dels mercats les setmanes pròximes, a l’espera de començar a veure dades sanitàries més positives. En cas que sigui així, es podria considerar una relaxació progressiva del confinament a partir de finals d’abril o començaments de maig, perquè, en cas contrari, l’impacte econòmic seria brutal.

A més, en l’àmbit econòmic de la Unió Europea, la forta aturada econòmica pot precipitar fórmules com els anomenats “coronabons” o instruments similars, que ajudin al finançament de les importants mesures posades en marxa. En cas contrari, cal esperar un creixement fort de l’euroescepticisme, que seria una font d’incertesa durant els anys pròxims.