En les diferents reformes que s’han abordat els últims temps sobre el sistema públic de pensions, una de les claus principals del canvi ha estat el temps aplicat per calcular la base reguladora de la pensió de jubilació.
Durant les últimes dècades, les carreres laborals han patit canvis estructurals; hem passat de “carreres” en què la retribució del treballador per compte d’altri evolucionava de manera natural amb el pas del temps, i els sous més elevats es concentraven els últims anys, a innombrables supòsits en què per una raó o una altra (crisis econòmiques, canvis en les relacions laborals…) els últims sous no han estat necessàriament els més alts dels obtinguts al llarg de la vida laboral de determinades persones.
En diversos moments, amb la finalitat d’equilibrar el sistema, el legislador va decidir augmentar el nivell de requeriments exigits per calcular la base reguladora (en la reforma de 1985 va passar de 2 a 8 anys, en la de 1997 de 8 a 15 anys i, per acabar, la del 2011 va situar el període en 25 anys). Tanmateix, les noves circumstàncies que s’han viscut durant les dues primeres dècades d'aquest segle han obligat a redefinir les variables que cal tenir en compte per fer el càlcul esmentat amb la finalitat de poder afavorir els treballadors que han tingut una vida laboral menys estable.
La nova reforma permet que cada treballador opti entre el sistema existent a l’entrada en vigor de la norma (la mitjana dels 25 últims anys previs a la jubilació) o el que s’ha introduït, que possibilita “treballar” amb la mitjana dels 29 últims anys i desestimar les 24 mensualitats amb un nivell de cotització més baix. Es desplegarà progressivament des del 2027 fins al 2038 a raó de 4 mesos d’increment per cada any. Serà la Seguretat Social qui decidirà d’ofici la prestació de més import entre les dues opcions.
En aquest àmbit, tenen una rellevància especial les denominades llacunes de cotització. En determinats supòsits, l’existència de moments de crisi o etapes sense accés a un lloc de treball i, en conseqüència, sense la possibilitat de contribuir a la Seguretat Social ha comportat que grups molt nombrosos de treballadors hagin vist reduïdes de manera dràstica les seves bases de cotització. Als mecanismes existents de correcció de les llacunes esmentades (es computen amb el 100 % de la base mínima els 48 primers mesos i amb el 50 % a partir del mes 49), la reforma inclou millores considerables per a les que pateixen les dones treballadores per compte d’altri (el 100 % fins al mes 60 i el 80 % entre el mes 61 i el 84) i els treballadors pel seu compte o autònoms (als quals, per primer cop, se’ls cobrirà).
Per acabar, apareix un factor més que afecta la base reguladora de la jubilació de les classes treballadores amb més ingressos, que és l’increment de les pensions màximes (s’estableix que ho facin de manera progressiva al llarg dels anys fins al 2065).
