El mes de juny el BCE feia la primera baixada de tipus d’interès dels vuit últims anys. Ara bé, malgrat que les últimes dades de producció industrial publicades per Alemanya i França han estat negatives, els pronòstics per a l’economia de l’eurozona són millors que mesos enrere. En l’actualitat s’espera un creixement per al 2024 del 0,9 %, per sobre de les estimacions del 0,6 % projectades al març. Els PMI compostos se situen en nivells d’expansió, i arriben a nivells molt positius de 56 en el cas de països com Espanya. D’altra banda, tenint en compte que el consum representa el 50 % de l’economia, és important esmentar el vent de cua favorable que representa el fet que els salaris a Europa presenten creixements reals positius, la qual cosa, previsiblement, empenyerà el consum. La inflació i la inflació subjacent de l’eurozona el juny de 2024 es troben en nivells del 2,5 % i el 2,9 %, respectivament, cada vegada més a prop de l’objectiu del 2 %. En aquest context, no sembla que el BCE tingui gaires incentius a reduir els tipus d’interès de manera agressiva.
En el cas dels EUA, després de les fortes dades de creixement publicades el 2024 relatives a l’últim trimestre del 2023 (+0,8 % trimestral, això és més d’un 3 % anualitzat), sembla que l’economia entra en una fase de menor creixement segons les últimes dades conegudes. El creixement el primer trimestre de l’any es va revisar a la baixa fins al +1,3 % anualitzat, molt penalitzat pel consum. Les vendes al detall en termes reals decreixen respecte a l’any anterior. Quant a l’ocupació, malgrat que no són dades preocupants, és cert que les últimes dades mostren un cert refredament del mercat laboral. Pel que fa a la inflació, el PCE subjacent continua la senda baixista fins al 2,6 % actual.
Com a conseqüència d’això, els inversors han elevat lleugerament les probabilitats que es produeixin baixes de tipus als EUA, i durant el segon trimestre de l’exercici la rendibilitat del bo americà a 10 anys va recular des del pic del 4,70 % marcat a l’abril, per tancar el trimestre amb una rendibilitat del 4,40 %. El bo alemany seguia aquest moviment, i tancava el trimestre en nivells del 2,49 %, respecte als màxims del 2,69 % marcats a l’abril. Malgrat això, les rendibilitats del bo americà i de l’alemany a 10 anys es troben en nivells superiors al tancament de l’exercici 2023 en aproximadament 50 punts bàsics, la qual cosa ha afectat de manera molt negativa l’evolució de les valoracions de la renda fixa, especialment aquells bons amb durades més llargues. A més, el mes de juny, com a conseqüència del soroll polític generat per les eleccions franceses, les primes de risc dels països perifèrics, i especialment la de França, van patir un repunt considerable. Amb aquest escenari, els bons públics europeus i els bons corporatius d’alta qualitat perdien de mitjana en el semestre un -3,5 % i un -1,2 %, respectivament. En un entorn tan complicat, el nostre pla de renda fixa ha obtingut una rendibilitat positiva del +1,09 % invertint en bons de qualitat creditícia elevada gràcies al posicionament defensiu quant a durada.
Per contra, els actius que han funcionat especialment bé durant aquest primer semestre han estat els bons high yield (bons porqueria), que s’anoten uns guanys del +3,2 % en l’any, i les accions. En el cas de la renda variable, com hem comentat en trimestres anteriors, l’evolució ha estat molt heterogènia. Pel costat americà, l’índex S&P 500 acabava el semestre amb una rendibilitat positiva del 18,2 %, si bé la major part de la rendibilitat prové de les grans companyies tecnològiques americanes com Nvidia (+150 % en l’any), Microsoft (+20 %), Meta (+40 %), Amazon (+30 %) o Google (+30 %). Únicament aquestes cinc companyies, sobre un total de 500, representen el 27 % de l’índex americà. Tanmateix, si intentem analitzar d’una manera més realista l’evolució de les companyies americanes prenent com a referència l’S&P 500 Equal Weighted, en què cadascuna de les 500 companyies representen el mateix percentatge en l’índex, els guanys serien de només el +4 %. Pel costat de les petites companyies, l’índex Russel 2000 obtenia uns guanys del +1 %. Tot això és el reflex de la gran complaença que impera als mercats, amb uns inversors que concentren les posicions en un nombre reduït d’accions a l’abric de l’avanç dels preus, independentment de les valoracions. A Europa, l’Eurostoxx 50 tancava amb una rendibilitat en l’any del +8,2 %. No obstant això, també hi ha hagut una gran dispersió en les rendibilitats. L’índex europeu de companyies de consum estable Stoxx 600 Industry Consumer Staples, compost per companyies de gran qualitat com Nestlé, Danone o Unilever, reculava un -2,8 % en l’any, i l’índex Stoxx 600 Utilities obtenia una rendibilitat negativa del -6,3 % en l’any. Al mercat domèstic l’IBEX 35 s’anotava un +8,3 % en l’any, capitanejat pels bancs, que representen un terç de l’índex. En el cas del pla Surnepensió Renda Variable, el fet d’estar sobreponderat en sectors de caràcter més defensiu i infraponderat en sectors cíclics com el bancari ha fet que acabi el trimestre amb una rendibilitat del +2,2 %, darrere dels índexs principals. Justament, aquest posicionament habitual més conservador del pla ha fet que en el llarg termini s’aconsegueixi batre els índexs de manera consistent, cosa que ha fet especialment bé relativament en períodes molt negatius com van ser el 2018 o el 2022. Mantenim la visió a llarg termini, intentant no caure en el risc de córrer darrere dels mercats.
A escala política, s’han produït notícies rellevants a ambdós costats de l’Atlàntic. A Europa, si bé l’extrema dreta francesa finalment no ha aconseguit obtenir majoria de diputats a l’Assemblea General, ha duplicat els vots obtinguts respecte als resultats de les últimes eleccions legislatives. Es tracta d’una tendència a l’alça que posa de manifest la possibilitat que en les pròximes eleccions presidencials Marine Le Pen es converteixi en la futura presidenta francesa. Recordem que el partit RN de Le Pen advoca per portar a terme una revisió de la Unió Europea i tot el que l’envolta, fet que dotaria d’una gran incertesa els mercats. En el cas dels EUA, el juny es va celebrar un primer debat entre Trump i Biden, on el candidat demòcrata va quedar molt mal parat a causa del mal estat físic evident, cosa que ha fet que les probabilitats d’una tornada de Donald Trump a la Casa Blanca s’incrementin de manera exponencial. En aquest cas hipotètic, el dèficit públic, una possible sortida de l’OTAN, el mercat energètic o les mesures aranzelàries es convertiran en temes d’actualitat que dotaran de més incertesa l’economia.
De cara a la segona part de l’any, a més de l’actuació dels bancs centrals, serà important veure com evolucionen els esdeveniments polítics i l’impacte que puguin tenir en temes tan rellevants com el panorama geopolític i l’evolució dels dèficits fiscals dels països.
