Després d’anys treballant com a assalariada en una reconeguda empresa de moda, la Pilar es va decidir a fer el salt i va muntar la seva pròpia empresa. Tenia l’experiència, els contactes i els coneixements del negoci necessaris. Feia temps que li rondava la idea, però no acabava de fer el pas. Compartir-ho amb la seva amiga Maria va ser la millor de les seves decisions. La Maria es va entusiasmar amb la idea. No tenia experiència, però sí ganes de treballar i aprendre i recursos econòmics per aportar al projecte. Així va néixer NOVES CREACIONS, SL, amb la Pilar i la Maria com a sòcies fundadores.
Els primers anys van ser exigents, però gratificants i enriquidors, sobretot per a la Maria, que no coneixia el sector. Dues vegades a l’any viatjaven a París i Milà per comprar el gènere que havia de ser als aparadors a l’inici de cada temporada. El tercer any van créixer les vendes de manera important i van començar a veure beneficis. Tot anava fins i tot millor del que esperaven. Però, de sobte, de manera totalment imprevista, la Pilar va morir d’un infart. La desgràcia va deixar la Maria totalment paralitzada. A la pèrdua personal irreparable s’hi unia la pèrdua de la seva valuosíssima sòcia, que havia estat al capdavant del negoci els últims anys. Encara que la seva idea inicial va ser tancar l’empresa, s’ho va repensar (al cap i a la fi era la seva única font d’ingressos), va contractar un col·laborador i va fer un esforç titànic per tirar endavant, però la difícil situació en què es trobava li va impedir arribar a temps a la temporada d’estiu, de manera que va perdre la meitat de la facturació de l’any. A continuació van venir els primers impagaments a proveïdors i del préstec que les sòcies havien avalat personalment. Aleshores, el banc va sol·licitar un nou avalador (s’havia pactat l’extinció de l’aval en cas de defunció) i va recordar que el fet de no aportar-lo (encara que es regularitzessin els pagaments) era causa de resolució anticipada del préstec. La Maria ho va compartir amb el Joan, vidu de la Pilar, qui es va avenir a fiançar l’operació de préstec en substitució de la Pilar. Però a banda d’això, no el va poder convèncer de gran cosa més. Ara el Joan era el seu nou soci (com a hereu de la Pilar), tenien el cinquanta per cent de l’empresa cada un i no estaven d’acord pràcticament en res. Va ser el principi de la fi. Al cap de pocs mesos, NOVES CREACIONS, SL tancava.
Com es podia haver evitat el tancament de l’empresa?
Protegint l’empresa de la pèrdua del seu actiu més important, les persones. Quan van fundar l’empresa, la Maria va contractar una assegurança per protegir el negoci d’un possible incendi (per por de perdre el gènere) i una assegurança de responsabilitat civil (per si algú relliscava a la botiga), però ningú li va suggerir que protegís la pèrdua del seu actiu més important, les seves sòcies. Tampoc mai van pensar amb qui s’haurien d’entendre al dia següent en cas que l’altra faltés.
Hi ha riscos que amenacen el patrimoni i els béns de les nostres empreses i que, per tant, en poden posar en perill la continuïtat (veure infografia). Encara que no acostumen a estar tots coberts, o no en tota la seva extensió, el cert és que les empreses tendeixen a protegir-se d’aquest tipus de riscos.
Tanmateix, com hem vist en el cas que hem analitzat, no ho fan davant dels riscos sobre les persones clau de les seves organitzacions. Són riscos previsibles, que comporten pèrdues econòmiques importants per a l’empresa i situacions de conflicte que poden acabar amb el tancament. Malgrat això, la protecció de l’empresa en aquest àmbit continua sent, lamentablement, una assignatura pendent.
Analitzar i valorar aquests riscos, preveure i regular els escenaris als quals es veurien abocats els socis i dotar les empreses del finançament necessari a través d’instruments d’assegurança que els permetin tirar endavant en aquests moments difícils constitueix, sens dubte, una garantia de la seva continuïtat.
