Protecció empreses per pèrdua de socis clau: La valoració de la liquidació de l’empresa

La continuïtat de les empreses depèn de múltiples i variats factors. Són moltes les circumstàncies que poden afectar la “marxa” de l’empresa, i una d’aquestes circumstàncies és la pèrdua d’un soci que sigui clau o rellevant per a la consecució dels objectius de negoci. La defunció o la incapacitat permanent d’aquest soci genera, en un teixit empresarial com el nostre, unes conseqüències notables, quan no severes, per a l’evolució de l’activitat i, de vegades, la impossibilitat manifesta de continuar al mercat (per exemple, els socis de societats unipersonals o els socis que aporten al negoci un percentatge determinant de les vendes).

En aquests casos, malgrat que l’objectiu de tots els grups d’interès de l’empresa (socis, familiars dels socis, empleats, col·laboradors, proveïdors, creditors, inversors, administracions públiques…) és aconseguir la continuïtat de l’empresa, la realitat és que de vegades la millor alternativa (o la menys dolenta) passa pel fet que els socis supervivents o la família del soci que ha mort abordin un procés de liquidació ordenada. En aquest sentit, és vital que l’empresa (no els socis) disposi de prou recursos per fer-hi front i no hagin de ser els socis els qui hagin de sufragar el procés de liquidació amb el seu patrimoni personal o familiar.

Un procés de liquidació afecta els dos blocs del balanç de l’empresa. D’una banda, en l’actiu s’ha de confirmar si la valoració comptable de totes les partides s’ajusta al valor actual de mercat (en especial, alguns dels capítols de l’actiu no corrent: l’immobilitzat intangible o l’immobilitzat material –terrenys o construccions).

D’altra banda, en el passiu podem trobar-nos amb diverses circumstàncies:

• Passius no comptabilitzats. Hi ha situacions que tot i comportar una possibilitat més o menys certa de compromisos de pagament a futur de l’empresa no se solen comptabilitzar (el passiu laboral derivat de l’obligació d’indemnitzar els empleats en cas de tancament patronal o supòsits en què no s’ha dotat la provisió pertinent per a riscos que el pla general comptable exigeix –per exemple, per una reclamació d’un client al qual li hem causat un perjudici).
• Passius comptabilitzats. El passiu s’estructura en funció del termini en què sigui exigible (no corrent –a més de 12 mesos– i corrent –a menys de 12 mesos). En aquest punt convé conèixer el fons de maniobra corporatiu per fer front a les obligacions a curt termini, com també identificar el deute (amb creditors i proveïdors) que no està assegurat per la defunció d’un soci.

Sembla, en definitiva, convenient, per tal que la gestió estratègica del risc en l’àmbit de l’empresa sigui eficient i garantista, valorar els costos associats a aquest tipus de processos i assegurar-nos que disposem de prou recursos per fer-hi front. Una estructura de protecció (assegurances de vida en què la beneficiària sigui l’empresa) que cobreixi l’empresa després de la defunció o la incapacitat permanent d’un soci clau permet finançar tot el que l’empresa “no pugui o no vulgui” pagar.