Per desenvolupar qualsevol tipus d’activitat empresarial cal comptar amb les persones, els béns i el patrimoni suficients per assolir els objectius estratègics definits.
A les empreses, les persones normalment són l’“actiu principal”, així com l’element que permet en primera instància disposar d’una proposta de valor diferencial en un mercat tan competitiu com l’actual.
La protecció de l’empresa davant dels riscos relacionats amb les persones que poden comportar la pèrdua o la limitació de la continuïtat de l’empresa ha de constituir un eix estratègic que permeti estar en tot moment en disposició de poder oferir el nivell de confiança requerit pels grups d’interès.
La mida reduïda de la major part del teixit empresarial espanyol (el 97 % de les empreses facturen menys de 2 milions d’euros i el 95 % té menys de 9 treballadors) fa que en un bon nombre l’estructura societària sigui inferior a 3 socis.
En cas que es produeixi la defunció prematura d’un dels socis, hi pot haver un risc que afecti la continuïtat de l’activitat, en la mesura que la persona que hereti la participació del soci que hagi mort pugui tenir uns interessos diferents als dels socis supervivents.
Aquesta circumstància pot generar un risc que s’ha d’evitar protegint l’empresa a través d’una solució jurídica finançada que permeti reintegrar l’ecosistema empresarial que hi havia en el moment anterior a la defunció. És imprescindible que la solució que es concreti inclogui tant l’anàlisi juridicoeconòmica de la situació (valoració de les participacions socials, revisió dels estatuts socials, redacció d’acords o pactes parasocials entre els socis i, si s’escau, amb els seus hereus) com el pla de finançament de la compra de la participació heretada.
La valoració del risc de pèrdua (defunció) d’un soci és una de les aportacions principals que un distribuïdor professional pot oferir al seu client, per tal que en aquell moment pugui decidir-se, entre les alternatives de control existents, per la que s’ajusti més bé a les seves capacitats i possibilitats.
Per això, una assegurança de vida es configura, entre els instruments disponibles, com el més eficient per la seva naturalesa finalista (existeix exclusivament per això).
