El teixit empresarial espanyol es caracteritza, amb caràcter general, per ser un teixit micronitzat (el 97 % dels més de 3 milions d’empreses facturen menys de 2 milions d’euros i el 95 % tenen menys de 10 treballadors), tenir un risc de concentració elevat (la propietat, el govern i la gestió estan en mans d’un conjunt molt reduït de persones) i presentar una situació financera i patrimonial “francament millorable”.
La severitat de les conseqüències que amb caràcter general comporta, per a la continuïtat de l’activitat empresarial, la pèrdua (per defunció o incapacitat permanent) d’un soci obliga el conjunt de la propietat a fer una anàlisi detallada de l’impacte que pot tenir aquesta circumstància en els diferents grups d’interès (els socis, la família dels socis, els col·laboradors, els clients, els proveïdors, el mercat, la competència, els inversors…) i en concret en la situació financera de l’empresa a partir d’aquell moment.
En concret, en relació amb l’impacte financer de la pèrdua, són diverses les qüestions que cal tenir presents:
- L’impacte sobre el compte de resultats. Les possibles conseqüències són dues:
- La pèrdua d’un soci pot generar (o no) un escenari de pèrdua d’ingressos durant un determinat període de temps (amb caràcter general, d’un a tres anys). La concentració de competències en mans dels socis comporta que tant en cas que el soci tingui responsabilitats en l’àmbit estratègic o comercial com en l’operacional, s’acostumi a produir una reducció tant de la capacitat de compromís (estratègia i comercial) com de resposta (operacional). En empreses amb una facturació inferior a 10 milions d’euros, el percentatge de pèrdua pot oscil·lar entre el 5 % i el 20 % de la xifra neta de negocis anual.
- La pèrdua d’un soci pot generar (o no) un escenari en què s’hagi d’incórrer en un sobrecost durant un determinat període de temps (amb caràcter general, d’un a tres anys). La política de retribució dels socis treballadors (per treball i per dividends) determina normalment si ens trobem davant de “salaris de mercat” o no. El fet que el “salari” del soci sigui inferior al de mercat obligarà a incrementar el cost de l’empresa dedicat a retribuir-ne el substitut. Així mateix, es poden generar costos associats a la contractació (per reclutament, integració i formació).
- L’impacte sobre el balanç. La pèrdua d’un soci pot generar canvis en el fiançament del deute empresarial. Pot ser interessant valorar la possibilitat d’amortitzar el deute (almenys el garantit pel soci difunt –o amb una incapacitat permanent) i, d’aquesta manera, permetre que el soci supervivent pugui continuar l’activitat amb un “balanç sanejat”.
Són molt diverses les mesures o alternatives que poden permetre minimitzar aquest impacte, entre les quals destaquen la enginyeria de processos o la cerca d’un possible relleu. Sense perjudici de les alternatives esmentades en l’àmbit operacional (diversificació del risc) o estratègic (cerca de persones que puguin substituir el soci amb el mateix nivell de garantia i eficàcia), que l’empresa pot aplicar en qualsevol moment, el que sembla raonable és assegurar-nos que en tot moment disposi de prou recursos per afrontar una situació tan difícil i complexa com és la de sobreviure a la pèrdua d’un soci (normalment, fundador). Per això, cal valorar les conseqüències econòmiques que es puguin produir i dotar l’empresa d’una estructura de protecció adequada a les característiques de cada cas.
- Impacto sobre la Cuenta de Resultados. Dos son las posibles consecuencias:
- La pérdida de un socio puede generar (o no) un escenario de pérdida de ingresos durante un determinado periodo de tiempo (con carácter general, de uno a tres años). La concentración de competencias en manos de los socios supone que tanto en el caso en el que el socio tenga responsabilidades en el ámbito estratégico, comercial u operacional, suela producirse una reducción tanto de la capacidad de compromiso (estrategia y comercial) como de respuesta (operacional). En empresas de facturación inferior a 10 millones de euros, el porcentaje de pérdida puede oscilar entre el 5 y el 20% de la cifra neta de negocios anual.
- La pérdida de un socio puede generar (o no) un escenario en el que se tenga que incurrir en un sobrecoste durante un determinado periodo de tiempo (con carácter general, de uno a tres años). La política de retribución de los socios trabajadores (por trabajo y por dividendos) determina normalmente si estamos ante “salarios de mercado” o no. El hecho de que el “salario” del socio sea inferior al de mercado, obligará a incrementar el coste empresa dedicado a retribuir a su sustituto; asimismo se pueden generar costes asociados a su contratación (por reclutamiento, integración y formación).
- Impacto sobre el Balance. La pérdida de un socio puede generar cambios en el afianzamiento de la deuda empresarial. Puede ser interesante valorar la posibilidad de amortizar la deuda (al menos la garantizada por el socio fallecido -o con una incapacidad permanente-) y, de ese modo, permitir que el socio supérstite pueda continuar la actividad con un “balance saneado”.
Son muy diversas las medidas o alternativas que pueden permitir minimizar dicho impacto, entre las que destacan la ingeniería de procesos o la búsqueda de un posible relevo. Sin perjuicio de las alternativas citadas en el ámbito operacional (diversificación del riesgo) o estratégico (búsqueda de personas que puedan sustituir con el mismo nivel de garantía y eficacia al socio) que la empresa puede acometer en todo momento, lo que parece razonable es asegurarnos de que cuente en todo momento con recursos suficientes para hacer frente a una situación tan difícil y compleja como es la de sobrevivir a la pérdida de un socio (normalmente fundador). Para ello, resulta preciso valorar las consecuencias económicas que se puedan producir y dotar a la empresa de una estructura de protección adecuada a las características de cada caso.
